Il·lustració d'Elisa Bernat
Què, ja te n'has convençut? Que si la vull dins d'una bombolla protectora, que això no li fa cap bé, que si ha de conéixer la realitat... però tan prompte?, calia que veiés el telenotícies?, no comprens que encara és una nena?, quina pressa tens que conega la realitat?, vine, mira-la, se li han posat els cabells tesos, astorats!, tan cargolats i tan suaus com els tenia... i saps què m'ha dit? "Mama, per què no li diem a Malala que vinga a la meua escola?
(És la meua participació a la proposta de J.M. Tibau)
Preciosa participació i real com la vida mateixa... em recordes el meu fill, quan era petit, que s'afectava moltíssim quan sentia alguna cosa a les notícies sobre nens o els veia pobres i malalts. Havíem de procurar que no ho veiés... es quedava ben bé així!
ResponEliminaTrist i tendre, Noves Flors.
Bon relat, trist tendre i malauradament real.
ResponEliminaM'ha agradat molt. Colpidor, amb les paraules precises. Gràcies!
ResponEliminaPreci´s, preciós, m'agrada molt i molt!
ResponEliminaÉs breu i ple de sentit, novesflors. Com hem d'educar els nens, cal que sàpiguen la realitat encara que sigui crua? Penso que aquest relat és una lliçó fantàstica. La reacció de la canalla és sorprenent, fan servir una lògica aplastant i se sensibilitzen moltíssim amb els problemes. A més, està molt ben mostrat, felicitats.
ResponEliminaels nens ja ho tenen això.. el cor els guia i acaben trobant sortida a allò que no entenen o no els agrada..perquè realment ells tenen raó, tot podria i hauria de ser molt més senzill..
ResponEliminaQuin món heretaran aquests nens que criem amb tant d'amor.
ResponEliminaMagnífic el relat. Breu i colpidor.
Colpidor, concís, tendre, veritable....
ResponEliminaFelicitats!
No podies triar un millor relat, Novesflors, per dir tot el que volies dir. D'una manera o altre, ens recorda els nostres fills petits i la seva reacció davant aquesta mena de situacions.
ResponEliminaUna abraçada!
La il·lustració és preciosa
ResponElimina