. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 25 d’octubre del 2012

Albada



Delers de serra.
El tors en escalada
abasta els meus cims.

11 comentaris:

  1. Ja l'havia llegit a cal Tibau i el trobo molt i molt bonic!

    Arriscat, perquè els porquets veig que s'hi llancen! :)

    ResponElimina
  2. Molt bonic, Novesflors. I molta casualitat, perquè la primera visió de la imatge també em va suggerir la mena de paisatge que tu esmentes...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Sí que és bonic, sí. I és que la imatge és molt suggeridora.

    ResponElimina
  4. preciós per la serenitat i pel misteri..
    una abraçada de sota els núvols!

    ResponElimina
  5. Hola Gènia! he estat uns dies out però ja soc ací , veig que segueixes tan afinada com sempre !!!

    ResponElimina
  6. Preciós. Tant de bo fossin arrecades, nena...
    Petons.

    ResponElimina
  7. tot plegat ho he trobat exquisidament sensual.

    ResponElimina