. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Albada
Delers de serra.
El tors en escalada
abasta els meus cims.
He llegit cims??? Me n'hi vaig!
ResponEliminaJa l'havia llegit a cal Tibau i el trobo molt i molt bonic!
ResponEliminaArriscat, perquè els porquets veig que s'hi llancen! :)
Molt suggerent!
ResponEliminaMeravellaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
ResponEliminaMolt bonic, Novesflors. I molta casualitat, perquè la primera visió de la imatge també em va suggerir la mena de paisatge que tu esmentes...
ResponEliminaUna abraçada.
Sí que és bonic, sí. I és que la imatge és molt suggeridora.
ResponEliminapreciós per la serenitat i pel misteri..
ResponEliminauna abraçada de sota els núvols!
Delicat haiku!
ResponEliminaHola Gènia! he estat uns dies out però ja soc ací , veig que segueixes tan afinada com sempre !!!
ResponEliminaPreciós. Tant de bo fossin arrecades, nena...
ResponEliminaPetons.
tot plegat ho he trobat exquisidament sensual.
ResponElimina