. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 12 d’octubre del 2012

Blues del falconer

Davant de la finestra veig els llampecs creuar el cel de banda a banda. Aquesta vesprada de tempesta m'ha fet venir al cap "Veles e vents"...





Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir
 faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.


 Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
 Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.


Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus us acompararé.

Ausiàs March (falconer reial i poeta)



 William Turner

15 comentaris:

  1. Sempre és un plaer llegir i escoltar els versos del falconer i poeta!

    ResponElimina
  2. Jo la tinc cantada pel Raimon.
    ÉS UN POEMA PRECIÓS!
    Gràcies per recordar-lo.

    ResponElimina
  3. M'encanta, un dels millors poemes d'Ausiàs March. I si li afegim la banda sonora d'en Raimon ja és magnífic.

    ResponElimina
  4. No havia escoltat mai aquest versionat en blues, només coneixia la d'en Raimon.
    Què dir de Veles e vents...Magnífic poema!
    Els mars tempestuosos de Turner sempre m'han agradat. La seva pintura té el do de ficar-t'hi a dins. He pogut gaudir d'un parell d'esposicions de la seves pintures i són ben impressionants!
    Que la tempesta no faci mal, que amaïni i que el cel ens regali l'aigua que cal sense fer estralls.
    Una abraçada, novesflors, i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Tampoc jo no coneixia aquesta versió, m'ha semblat una combinació genial :) Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. Gràcies! Gràcies per rescatar aquestes paraules que ens recorden que venim d'un passat llunyà i gloriós, i que encara estem aquí, resistint.

    ResponElimina
  7. La posaré a classe, abans de saltar al segle XIX, amb lo teu permís, maca!!

    ResponElimina
  8. De seguida he sentit la veu d'en Raimon, i creia que la peça musical seria d'ell!! No coneixia aquesta versió.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Turner, Ausiàs March , Raimon i blues.....ben relligat tot plegat!

    ResponElimina
  10. M´agrada el blues, m´agrada el poema, moltíssim, i m´agrada Turner.
    Un ple al quinze!
    Gràcies!

    ResponElimina
  11. Benvinguda, doncs, aquesta vesprada de trons i llamps, Novesflors, perquè gràcies a ella podem gaudir d'aquest post tan complet. La imatge de William Turner em recorda vivament l'estat d'ànims davant una tempesta.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Aí, temps d'inestabilitats. Amb la il·lustració de Turner ho has acabat d'arrodonir. Besets.

    ResponElimina
  13. De vegades els trons, i les nits de tempesta, ens fan sorgir fantasmes, o pors. El teu pensament s'enfila amb una força que ens transmet molt, Ausiàs March, m'agrada tant, i és tan vigent!!!
    Per moltes nits de tempesta, amb un aire tan poètic!

    ResponElimina
  14. Magnífics fragments d'uns dels autors més grans! Alguns fan posar la pell de gallina pel que transmeten. I què dir de la pintura de Turner? Una meravella i queda genial amb les paraules del post!

    ResponElimina