Plou
pero no plou per mi
Avui ho sé.
Sóc un desert on arrela la por
i arrela la tristesa
com arrela una planta arrapada a la sorra.
I un dia plovia
i un miratge em mostrà
calada per la pluja
-oh miratge traïdor.
La vaig guardar, la pluja
i ara ho sé. No plovia per mi.
Novesflors, tornarà a caure la pluja en el desert quan així hagi d'esdevenir-se, i llavors sabràs del cert que sí que plou per a tu.
ResponEliminaTrist i bellíssim el poema d'avui, amb el qual és fàcil identificar-se; quantes vegades ens sentim terra erma i podrida...
Una abraçada.
Un poema trist....estàs trista? plourà plourà també per a tu no ho dubtis...sota les dunes, sota la sorra tot un univers demana sortir i créixer....t'envio una abraçada i una galleda plena d'aigua de pluja!
ResponEliminaTot hi la tristesa que transmet el poema és d'una gran bellesa.
ResponEliminaPotser el miratge no et mostrava un futur immediat. No perdis l'esperança.
ResponEliminaNo sents com s'apropa la tormenta? Diria que plourà amb força...
Preciosos versos.
ResponEliminaNo és la pluja el que et manca, sinó el vent que se'n porti molt lluny les cabòries. Després ja vindran les pluges ... i no seran un miratge.
Bona nit Novesflors :)
un poema bellíssimament trist.. perquè la tristesa també és una part de la realitat, de la percepció, de l'emoció..
ResponEliminai a vegades un s'ho arriba a creure que la pluja no l'ha triat..
Són uns versos de pluja, molls de tristesa i sorprenentment bells. La pluja de vegades és símbol de renovació. Una abraçada!!
ResponEliminaMai plou al gust de tothom, i de vegades ens assola l'aridesa; però hem de pensar que no pot ser per sempre. Ànims!!!!
ResponEliminaÉs un poema preciós i colpidor, Noves Flors. Com ja t'han dit de sobres, tots tenim moments tant erms (a vegades amb motius, a vegades sense massa motius.
ResponEliminaPerò he de tenir paciència i segur que un dia plou i ens amarem de veritat i no en somnis.
Ara mateix, tot i que aquest post no l'havia vist (no se'm devia actualitzar) i arribo molt tard ... m'agradaria fer un cafetó amb tu... i saber inventar-nos núvols de pluja fets a mida... a mi me'n faria falta també uns quants! :)
Una abraçadeta dolça, Noves Flors.
Uns versos que desprenen certa tristesa i melangia
ResponEliminaperò mantenen l'esperança
quan dius:"no plou per a mi" estàs dient: "sé que un dia plourà per a mi"
bona tardor