. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 16 de setembre del 2012

Un vermut





La força d'aquells anys ara és pausada i plena
eres aigua, eres vidre, baladre i poesia
et donaves al sol, als somnis i a la nit
et donaves al dia
no sabies que hui ja era despús-demà
que les regnes del temps sempre van desbocades.

Tasta la caminada, tasta-la pam a pam
glop a glop, com si fos un vermut de camí
i allà al fons, una oliva.

13 comentaris:

  1. Agafo l'oliva del teu vermut poètic com a fita a la qual arribarem.....bon vermut i bon diumenge!

    ResponElimina
  2. A vegades només veiem l'oliva i el vermut, també és tant bo! oi?
    M'agrada aquest teu vermut, especialment.

    ResponElimina
  3. Així és la maduresa, Novesflors; ens permet gaudir de les coses d'una altra manera, i possiblement d'una forma també ben enriquidora.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Ara és el moment d'assaborir els instants, potser els del teu post anterior, a poc a poc perquè durin i fins i tot guardar aquesta oliva deliciosa per al final ... per no perdre la il · lusió.

    Bona tarda Novesflors :)

    ResponElimina
  5. Mmm... Ho he assaborit tot. Des de el poema, boníssim, fins a l'oliva deliciosa.
    Gràcies!

    ResponElimina
  6. Un vermut per a prendre a petits glops i assaborir-lo en cada paraula. Deliciós!

    ResponElimina
  7. Hi ha recipients que donen per molt. Com l'oliva que es converteix en líquid i amara coll i esperit.
    M'agrada molt com escrius.

    ResponElimina
  8. M'embriaga el que dius i com ho dius!!!

    ResponElimina
  9. d'una musicalitat exquisida..
    mirarem de tastar pam a pam i glop a glop..

    m'alegra llegir-te de nou!

    ResponElimina

  10. M´ha encantat a mi també, el recorregut i la forma. L´oliveta li ha donat el toc magistral.

    ResponElimina
  11. No sé què més puc afegir...però llegir-te és una exquisida pausa...
    M'agrada llegir la teva poesia que sempre és un glop de saviesa.
    Gràcies per compartir-la!

    ResponElimina
  12. La joventut ha de córrer, i compensa amb energia i espontaneïtat la manca de saviesa. La maduresa s'atura: el temps corre igual de veloç, i la rauxa passada ara té replecs de seny des d'on s'albira millor la fi de la copa.
    Versos pausats, i plens.

    ResponElimina
  13. Sempre es pot fer una pausa i un vermut i si pot ser allargar-lo en el temps.
    Eres vidre .poesia delicada :)
    Bon dia Novesflors!

    ResponElimina