. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 28 de març del 2012

Tertúlia (IV)






Com és que no sóc capaç d'agenollar-me davant de ningú i en canvi sento La Pastoral de Beethoven i no em fa res reverenciar-la? 

Jaume Cabré, Jo confesso

6 comentaris:

  1. Evidentment no és el mateix reverenciar que agenollar-se.
    La vida és complexa i difícil. Aquella frase que deia: "... és preferible morir dret a viure de genolls" literàriament queda molt bé però en la pràctica de vegades ens toca baixar un xic el cap.
    I és que en realitat som uns supervivents.

    Bona tarda Novesflors.
    (La Pastoral ... és magnífica)

    ResponElimina
  2. A mi em sembla força normal, reverenciar La Pastoral, tant com reverenciar Beethoven sencer.

    Perquè omple alguna cosa dins, perquè cobreix alguna necessitat inexplicable...

    ResponElimina
  3. Em va encantar, la frase del llibre, perquè em vaig adonar que a mi em passa una cosa pareguda: rarament plore, però amb la "Pastoral" o amb "Tannhauser" --i amb alguna més-- se'm salten les llàgrimes... Mai s'ha de menystenir la força de la bellesa.

    ResponElimina
  4. Un sol autor i uns quants músics aconsegueixen l'acte artístic. I això ens fa acotar el cap, és a dir, a fer una reverència.
    Salutacions, Novesflors.

    ResponElimina
  5. En La Pastoral i en d'altres obres de Beethoven hi podem apreciar la superioritat, la grandesa, l'esquisidesa que està molt per sobre dels éssers humans. Potser per això reconeixem naturalment la nostra inferioritat davant d'ella i la reverenciem.
    Tornaré amb més disposició de temps a escoltar aquesta versió de La Pastoral.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. potser perquè la Pastoral no és algú, sinó la seva obra i això ens fa entrar d'una altra manera i a un altre lloc, és com reverenciar la natura..

    ResponElimina