. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 25 de març del 2012

Narcís Comadira

5 comentaris:

  1. Una bona entrevista, m'ha agradat molt sentir-lo!

    ResponElimina
  2. RECANÇA
    Com un arcàngel tímid,
    que gosa i que no gosa,
    venies ,te n'anaves.
    Un lleu perfum de rosa
    envoltava el teu cos
    i et baixava dels ulls
    una tristesa mansa.
    Princep meu, et vaig dir
    gairebé sense veu.
    I no, no vas sentir-me.
    Ara m'anguniejo
    simplement de pensar
    tantes hores felices
    que haurien pogut ésser.

    Visc d'absurd de desert de sordidesa
    Narcís Comadira

    ResponElimina
  3. Una entrevista molt interessant. Feia molt que no escoltava a Comadira. Tot un plaer haver-ho tornat a fer :)

    ResponElimina
  4. Sí que conec l'entrevista. Algú va penjar l'enllaç en facebook quan celebraven el seu aniversari. Interessant.

    ResponElimina