Johannes Vermeer, La jove de la perla
Un cop s'ha tastat la bellesa artística, la vida canvia. Un cop has sentit cantar el cor Monteverdi, la vida et canvia. Un cop has vist Vermeer de prop, la vida et canvia; un cop has llegit Proust, ja no ets el mateix. El que no sé és per què.
Jaume Cabré, Jo confesso
Johannes Vermeer, La lliçó de música
És per la llum! ... aprens a veure la llum.
ResponEliminaLa tenies sempre davant teu però no la apreciabas, fins i tot no veies el color de la música i la claror de la paraula.
Bon nit Novesflors :)
L'harmonia de la bellesa (no sé si és només la bellesa artística, crec que la bellesa de la natura també ho fa) fa vibrar alguna cosa a dins o posa en relació conceptes, idees o imatges que abans teníem desconnectades... i de cop unes neurones connecten i descobrim un camí nou dins i fora del nostre cervell...
ResponEliminaDe fet no ho sé, però jo m'ho imagino així...
També penso, que si som realistes, hem de reconèixer que això tampoc li passa a tothom. Hi ha molta gent que pot veure i sentir tot això i la vida no li canvia gens... ni ells tampoc.
ResponEliminaI aquí vindria el preguntar-se un altre per què, per què uns sí i els altes no?
Estic amb la Carme.
ResponEliminaJo afegiria: que a uns els canviï la vida i a altres no també pot tenir a veure amb el que has viscut. Un quadre, una música... et poden no dir res en un moment donat i uns anys més tard provocar-te aquesta vibració interior que et fa canviar alguna cosa de tu mateix.
Bona nit
petó
Penso que, perquè apreciïs tot el que ens pot arribar a través de la música, de contemplar un quadre, de gaudir de la natura i de tot el que ens envolta...de primer ja has d'haver canviat tu!!
ResponEliminaUna abraçada.
Montse! Penso que l'has encertat de ple! És una mica paradoxal, però em sembla molt cert.
ResponEliminaAprofundint una mica en el que ha dit Montse, crec que el fet que una manifestació artística ens canvie la vida depén de la sensibilitat, però la sensibilitat també s'educa, de vegades ens cal avesar-nos a determinades manifestacions de l'art...
ResponEliminaTanmateix la pregunta de fons continua latent, per què l'art ens commou? Jo no ho sé.
Jo segueixo amb el poc que sé...
ResponEliminaSembla ser que el nostre cervell, tendeix a buscar ordre i coherència, més que no pas veritats comprovades o records exactes. Quan una cosa és bella, vol dir que conté dins un ordre i una coherència especial que un cervell sensibilitzat s'ho beu a mans plenes... integrant-ho dins i per tant canviant i també fent-se més refinat i potser més exigent...
Ai, Carme, com es nota que ets psicòloga... ;)
ResponEliminaPos a mi aquestos pintors m'agraden moltíssim , m'emocionen i em fan xalar pepinos . Tinc uns gustos massa cars . ja ho sé ... ves que hi faré vaig nàsixer per Marques i al capdavall .No rés
ResponEliminaHi han experiències que ens canvien. I no en sabem trobar l'explicació ja que fins i tot potser no ho notem ni al moment. Ens n'adonem més tard que a partir de tal cosa o tal altra vam fer un petit gir a la nostra vida, a la nostra mentalitat i a la nostra forma de ser.
ResponEliminaI potser no cal cercar-li massa explicacions...
Novesflors, hi ha qui té la gràcia de captar els nostres sentits... Però en la "Noia de la perla" el pintor Vermeer queda ben galdós. Si realment tenia el caràcte que reflexa la novel.la, uf quin pal de tio. Egoista, soso, mal comunicador, covard... Això sí, era un pintor genial!
ResponEliminaEs que li vaig agafar una mania...
Petonets!!
a mi em sembla que es canvia quan alguna cosa ens emociona sigui del tipus que sigui... ara bé referent a l'emoció que transmet l'art crec que hi ha moltes puntualitzacions..
ResponEliminaen primer lloc no tothom s'emociona davant les mateixes obres encara que siguin contemporanis i amb una sensibilitat semblant.., per tant, això fa questionar l'ideari de bellesa,potser no tothom concep la bellesa igual, potser aquesta concepció depèn de les emocions viscudes al llarg de la vida..
la bellesa també pot ser no harmònica, no?, potser la bellesa és social i lligada a una època determinada..
potser la bellesa és només el desig de trobar-la en l'àmbit que sigui, desitjar és ser capaç d'emocionar-se, sense desig res no existeix..
per tant jo diria que perquè alguna cosa ens emocioni cal tenir el desig de trobar la bellesa que pot tenir, i a partir d'aquí vindrà l'emoció.
En certa manera l'art ens emociona perquè el desitgem,volem emocionar-nos i és per això que seguim el seu camí i la nostra pròpia sensibilitat canvia en el transcurs de tot aquest procés.
La bellesa trasbalsa i en certa manera els estímuls que rebem a través dels sentits aquieten la ment i els fluxe sinàptic allibera les endorfines...Per tant parlant ras i curt és un moment de plaer , visual, sonor, psíquic...
ResponEliminaJa ho crec que sabem el perquè! Quan l'art ens penetra suprimeix coses en nosaltres i al mateix temps n'afegeix d'altres. És fantàstic estar sotmesos al canvi constant que les arts ens proposen, com pulsen les tecles secretes de la nostra sesibilitat i som conscients de que aquell és un moment irrepetible, únic.
ResponEliminaGràcies, Novesflors!
És l'espectador qui finalitza qualsevol peça artística. Creador i espectador són una mateixa cosa, flueixen de la mateixa essència. Tots som éssers creatius. Davant una obra d'art que ens emociona ens redescobrim a nosaltres mateixos, som capaços d'experimentar la nostra grandesa (les vivències fan evolucionar). Escoltar, llegir i observar obres d'art és la millor manera de créixer espiritualment.
ResponEliminaBuf! No sé si se m'entén ;)
Petonets.
Jo penso ,o potser només intueixo que l'art ens sedueix per la seva bellesa. tendim ala bellesa que va de la mà de l'amor ,Es per amor que es genera tot.i l'art n'es una manifestacio concreta i per això ens emociona peruqe un quade com aquest està ple d'amor o no existiria..penso.. potser?
ResponEliminaJo tampoc sé perquè l'art ens commou, Novesflors. Potser per intentar entendre-ho ho hauríem de plantejar d'una altra manera, des del punt de vista de l'artista en el moment de posar-se a crear. Per què ho fa, què ens vol transmetre? Per què escull un llenguatge concret i no un altre per arribar al nostre cor...? Ben difícil, tot plegat.
ResponEliminaUna abraçada.