Imatge: Griselda
m'allunye de mi i entre en el teu son
llavors d'amagat sense fer soroll
engegue la música que ja no fa mal
evoque mil llunes que desfeien mots
i mots mai no dits i caminals fràgils
com un pensament.
Potser de vegades m'acaça el neguit
i córrec amunt, ben lluny, serra amunt
cel i estels amunt fugint de la por
de ser de cristall i d'esborrar vides.
Llavors d'amagat em done a la mar.
VERSOS ITINERANTS DE JULIOL (III)
quan la fragilitat té la duresa d'un diamant ....ai molt bon poema!
ResponEliminaLa teva poesia, novesflors, sempre em commou. M'agrada tornar a llegir-te. Avui, els nostres camins itinerants, ens porten al juliol.
ResponEliminaCompartir amb tu les itineràncies, li donen, per a mi, un valor afegit.
Una bona nit!
Alguns cops ho he pensat... avui t'ho dic. M'agradaria haver-lo escrit jo... m'agrada com ho dius i em sento prop d'aquesta fragilitat...
ResponEliminaM'agrada aquest amagar-se i resorgir en altres espais, fràgils o no. La poesia permet aquest anar i venir
ResponEliminaUn poema preciós i molt íntim que he llegit en veu baixa dos cops. I encara hi tornaré. El teu és un cant a les vides secretes que ens habiten.
ResponEliminaM'agrada el poema i especialment l'últim vers que aspira a l'infinit.
ResponEliminaUna abraçada
"Llavors d'amagat em done a la mar". Quina meravella de final per a un poema molt tendre!
ResponEliminaJo, igual com diu la Carme, moltes vegades hauria volgut ser l'autora dels teus poemes, perquè en els seus versos m'hi sento estranyament identificada, com si la mateixa causa els hagués mogut a escriure'ls.
ResponEliminaUna vegada més, doncs, et dóno les gràcies per posar paraules als meus sentiments.
Una abraçada.
Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
ResponEliminaescribeytacha.wordpress.com
Saludos!