. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 18 d’octubre del 2011

Haiku d'absències i llunes





 

Il·lustració Kim Sam Hyue





T'estimo absència.
Malgrat tot saps que et trobes
en companyia.



(Aquesta és la meua aportació a la marató d'haikus
proposada per Jesús M. Tibau.)

18 comentaris:

  1. caterina18 d’octubre del 2011, a les 13:12

    "T'estimo absència..." És possible? Què tendre el dibuix tan infantil i fantasiós :)

    ResponElimina
  2. Calpurni18 d’octubre del 2011, a les 17:03

    Sovint l'absència és presència.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas18 d’octubre del 2011, a les 20:20

    :) T'estimo absència... és possible, hi ha gent que estimem fins i tot les paradoxes.

    ResponElimina
  4. Elfreelang18 d’octubre del 2011, a les 22:50

    estimar l'absència! curiós paradoxal i bell!

    ResponElimina
  5. Rokins19 d’octubre del 2011, a les 9:21

    fantàstic! no és tan fàcil comunicar la idea que vols i alhora que les rimes coincideixin....

    ResponElimina
  6. El porquet19 d’octubre del 2011, a les 9:34

    La presència de l'absència aixeca sentiments contradictoris.

    ResponElimina
  7. Judit19 d’octubre del 2011, a les 13:30

    Quin fil més prim separa una absència d'una presencia no?

    ResponElimina
  8. Galionar19 d’octubre del 2011, a les 22:32

    Hi estic molt d'acord, amb el haiku; les absències no sempre aconsegueixen impedir que dos cors se sentin permenentment acompanyats malgrat totes les distàncies...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Andreu20 d’octubre del 2011, a les 11:37

    L'absència real a voltes, o sovint, està feta feta de presències i al contrari.

    ResponElimina
  10. Cèlia20 d’octubre del 2011, a les 20:49

    Amb quina senzillesa aconsegueixes tanta profunditat! M'encanta poder retornar!

    ResponElimina
  11. fanal blau20 d’octubre del 2011, a les 20:55

    Està clar que l'havies de compartir!
    Una abraçada, novesflors!

    ResponElimina
  12. Ricardo Miñana21 d’octubre del 2011, a les 23:08

    Un haiku muy original.
    que tengas un bonito fin de semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
  13. GLÒRIA22 d’octubre del 2011, a les 22:39

    Molt bell. Amb ben poques paraules fas volar ocells de llum.

    ResponElimina
  14. Isabel Barriel23 d’octubre del 2011, a les 8:11

    Els mons paralels de poetes i nens...

    ResponElimina
  15. montse24 d’octubre del 2011, a les 9:29

    Per a mi les absències tenen nom i me les estimo molt i sempre ens acompanyem!!
    Gràcies per evocar-me records!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Josep Manel Vidal24 d’octubre del 2011, a les 18:34

    Gràcies! ;)

    ResponElimina
  17. lolita lagarto24 d’octubre del 2011, a les 23:15

    senzillament genial! el trobo exquisit..

    l'absència sempre estarà en companyia sinó no seria absència (presència de l'absent), senzillament no seria..

    ResponElimina
  18. Teresa Bosch14 de novembre del 2011, a les 15:28

    Fantàstic! M'agrada molt!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)