Imatge: Carme Rosanas
Per què plores l'absència de la lluna?
Tens paraules d'atzur planant sobre la mar
miralls de lapislàtzuli, cantars de veu potent.
Mentre la nit és negra més lluents els estels.
No és que no hi haja lluna
espera un dia
o dos
o tres
el perfil del coltell, corbat com la corbella
ha recollit la llum i va creixent
ahir ni es divisava.
El cel vessarà estrelles ran de camí
si la nit demà torna negra com pena negra.
Per què plores l'absència de la lluna?
VERSOS ITINERANTS DE JULIOL (II)
La teva poesia enamora com la lluna. És estrella en el camí. Resplandeix.
ResponEliminaQuin bon parell!!...
ResponEliminaLa Carme amb el seu senzill traç però imprimint-li tota la força a la imatge i tu posant-li la poesia...Os ha quedat rodó!!
Una abraçada.
Com m'agrada aquest poema, tant o més que l'altre cop... en conèixer ja una mica els mots, arriben més endins encara.
ResponEliminaDe tu vaig aprendre fa temps la paraula coltell, en reconèixer-la, no vaig poder evitar de tocar-lo amb els dits.
Fan de bon recordar els teus versos, donen llum, Noves Flors.
Que maco!
ResponEliminaGràcies.
El mussol de la nit es menja les estrelles
ResponEliminaratolins de colors
i jo a les fosques
espero a la lluna ... per veure't.
Bon dia Novesflors.
Plorem la seva absència perquè la lluna ens il·lumina la nit, la foscor...
ResponEliminaLa lluna es plora perquè, inconscientment, ens endinsa en un món màgic i fantasiós.
ResponEliminaÉs curiós, la lluna sempre hi és , i hi ha dies que no es veu. Alguns estels , en canvi, no sabem ben bé quan van deixar d´existir i els veiem brillar.
ResponEliminaEl cel és màgic i el teu poema també.
No sé què dir, Novesflors; hi ha tanta bellesa en el teu poema que no goso ni alenar per no trencar la màgia que l'envolta.
ResponEliminaUna forta abraçada, poeta!
La lluneta, sempre màgica i potent, absorbeix i dóna energia. Sempre estic pendent del cel, les passejades nocturnes de la nit, sota les estrelles, esdevenen un dels regalets del dia!
ResponEliminaPreciós i, sobretot, vessa d'optimisme, que ens convé molt! Salut!
ResponEliminatb sovint la cerco amb la mirada i l'ànima inquieta. Quan la trobo amb calma l'esperit....
ResponEliminaUna abraçada.
m'agrada tant que me l'emporto al bagul de les cançons possibles. Ara me l'aprendré de memòria i un dia conduint o potser fent el dinar, em cantara ell solet una melodia que li anirà com un bestit de núvia....
ResponEliminaGràcies a tothom. Sou generosos de mena.
ResponEliminaMiquel Àngel, si un dia converteixes aquest poema en cançó espere poder escoltar-la, ni que siga al Go ear. :) Gràcies.
Noves Flors, quina ilu, que aquest cantautor amic vulgui fer-ne cançó. Te'n felicito ben sincerament. Espero poder-lo sentir jo també.
ResponEliminaCarme, sí que em fa il·lusió, la veritat. He sentit "Cançons de la nit benigna" i té una veu molt bonica.
ResponElimina