Quasiacabant les vacances de Pasqua ens hem reunit -feia tant de temps!- i hem gaudit del dinar, de la companyia, de les hores i de les paraules. A la sobretaula, hem parlat sobre qüestions nímies (la mata esponerosa de julivert que tinc a la terrassa, el cotxe que es vol comprar la C...) i no tan nímies (la quietud plàcida del paratge muntanyenc que envolta la casa de l'E...). Hem filosofat. L'espiritualitat, el sentit de la vida, les distintes creences i les no creences, els encisos i els desencants, el procés sempre canviant del fet de viure, els patiments i la serenitat, la llibertat (som éssers lliures -deia A). Som éssers lliures. Avui, en el meu pensament circular (no sé si us n'he parlat alguna vegada) encara em roda pel cap. És lliure aquella dona a qui han ensenyat i obligat a veure el món amagada dins un
burqa?, és lliure aquell xiquet que s'esforça a sobreviure en algun lloc d'allò que anomenem tercer món? (quina classe de món és aquest, que s'estructura en categories?), és lliure aquell home que és empresonat per pensar d'una manera diferent de l'establerta? Retorne al que fa molt de temps que pense. Sense justícia, sense ètica no hi ha llibertat.
Quasiacabant les vacances de Pasqua ens hem retrobat. M'ha quedat una sensació meravellosa de força, fins i tot d'alegria, com quan hom puja a la torre del
Micalet, diumenge de Corpus, a escoltar, gairebé a tocar, el cant potent i conjunt de les campanes, i l'escolta i el sent amb les oïdes i amb tot el cap i amb el cos sencer. I en surt renovat, reconfortat.
No hi ha dubte, hi ha molts tipus d'amor i l'amistat és un d'ells.
La llibertat..m'interessa molt aquest tema. Som lliures? Alerta...la llibertat és una altra de les paraules que s'ha apropiat el pensament més reaccionari (libertad para elegir la educación de los hijos, la lengua en la enseñanza...i tot això. Per una altra banda la llibertat sense un sistema que la sostinga és d'allò més perillós. Pensant-ho bé, mai no m'he sentit completament lliure. No deu ser massa bo això tampoc. Una abraçada
ResponEliminaJo em quedo amb l'amistat, una mena d'amor, per a mi, quasi perfecte. Clar que també hi ha amistats de moltes menes i que no tothom entén el mateix dient la mateixa paraula...
ResponEliminaUn escrit que transmet pau. Celebro que hagis passat unes bones vacances. Que difícil es néixer lliure fins i tot a casa nostra!
ResponEliminaSempre he estat una gran defensora de l'amistat, però reconec que els darrers temps s'han omplert d'experiències fraterals poc positives que m'han fet canviar un poc el sentiment.
ResponEliminaLa llibertat...crec que no existeix tal i com ens la volen ensenyar.
Penso com tu, que el amor que es comparteix amb la amistat és un dels amors més sincers i grans!!...Això sí, amb les veritables amistats, les més properes, aquelles que sempre estan al teu costat...
ResponEliminaPel que veig has tingut una trobada molt gratificant on heu tocat temes molt interessants!!
Una abraçada.
...llibertat total no, ja massa factors que influeixen...però si tenim un gran marge de lliure albir.
ResponElimina...i l'amistat... una de les millors coses que s'han inventat els humans ;-)
Una abraçada!
Novesflors, aquest text transment el benestar que vas viure i deixa una sensació de pau molt agradable. Em quedo amb la teva conclussió final: que hi ha molts tipus d'amor i l'amistat és un d'ells. Potser el més important, diria. El problema és que per a algunes persones és molt difícil d'entendre, això de les múltiples maneres d'estimar.
ResponEliminaAu, a encarar amb energia la recta final del curs!
Una abraçada.