Kees van DongenHem elevat els somnis
els hem tocat
lleument
amb els dits de puntetes
per no deformar-los
mentre vivíem ben desperts
mirant de fit a fit la vida.
Hem enlairat els somnis
amunt, davant del sol
per beure un raig de veritable llum.
Hi són.
Tangencialment.
I cadascú té els seus.
O qui no ha ballat mai
un tango prohibit?
I quan els vius perpendicularment i no tangencialment? Llavors el tango prohibit et xucla amb la força d´un centre gravitatori.
ResponEliminaben trobat el quadre!
Espero que encara en puguem ballar uns quants de tangos prohibits!
ResponEliminaPerpendicularment o tangencialment... depèn del moment i del somni. :)
Et deixo un trosset de la poesia Infinits Universals del mallorquí Carles Rebassa, que crec, que en cert sentit es pot acostar al que tu pregones amb el teu bell poema:
ResponElimina"Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre’s ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir."
Mirant de fit a fit la vida, mentre en tingui aquest regal, vull seguir ballant-ne. Que no ens abandonin les passions.
ResponEliminaMatar la passió mata.
ResponEliminaTangos prohibits!!!!!! De puntetes el ballo i el somio!
ResponEliminaSón els millors :) malgrat ser efímers
ResponEliminaPer molts tangos com aquest!!!
ResponEliminaCom gairebé sempre que llegeixo els teus poemes, els trobo tan bells i m'hi sento tan identificada que acabo no sabent què dir.
ResponEliminaGràcies per aquest magnífic tango i benvinguda de nou a la quotidianitat.
Només gràcies, com sempre, pels teus versos, sincers i punyents. Envege els qui saben ballar tangos, especialment si són prohibits; espere que no siga tard per aprendre.
ResponEliminaM'ha encisat la frase de "Vida", molt acord amb el seu nick i tota una veritat.
Tot un plaer llegir-te i gaudir de la teva sensibilitat.
No se perquè però tot això em fa pensar que en general les dones sou tangencials ...
ResponEliminaBona nit Novesflors
La gràcia de ballar un tango és que sigui prohibit i jo, com la resta dels teus lectors, espero ballar tots els que em queden.
ResponEliminaBonic poema, Novesflors.
El poema de Margarit que has transcrit en els post de Sant Jordi no el trobo trist. El sento seré encara que resignat. És la vida, quan les coses passades ja no dolen i sentim que ja hem fet prou camí. Toca reposar a l'ombra i fruir del temps, encara vius.
M'agrada molt. Un poema ben suggerent i amb un bon ritme.
ResponEliminaA ritme de tango prohibit val molt la pena ballar la vida. M'ha agradat molt aquest poema :) !
ResponElimina