. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 18 de maig del 2011

Invocació (i VII)




Oh, dits de lluna
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.

10 comentaris:

  1. Cèlia18 de maig del 2011, a les 18:54

    Avui m'han dit que la mà és una extensió del cor... que el cor de la lluna aculli el viatger i el tregui de les tenebres de la nit!

    ResponElimina
  2. fanal blau18 de maig del 2011, a les 19:22

    Amb la mà al cor, una meravella de poema.
    Una abraçada poetessa gentil!

    ResponElimina
  3. Pere18 de maig del 2011, a les 19:56

    Ahir a la nit vaig sortir al balcó i la nit era de dia, llavors em va semblar sentir una carícia.
    Potser la carícia dels teus versos ...

    Bona tarda Novesflors:)

    ResponElimina
  4. El porquet18 de maig del 2011, a les 21:42

    Veig que la influència de la magnífica lluna d'aquests dies t'ha ben arribat!

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas18 de maig del 2011, a les 22:28

    És molt tendre i esperançador, entre tenebres, sempre podem rebre alguna carícia que els il·lumina:

    ResponElimina
  6. onatge19 de maig del 2011, a les 22:26

    Cada tenebra té la seva flama... I la lluna trempa l'esperit dels viatgers cansats.

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  7. Joan Guasch21 de maig del 2011, a les 18:42

    la lluna permet veure on posem els peus en una sensació irreal de surar entre la foscor.

    ResponElimina
  8. David21 de maig del 2011, a les 23:24

    Quantes coses que ens diem a nosaltres mateixos tot dirigint-nos a la lluna. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. GLÒRIA22 de maig del 2011, a les 23:28

    Amb poques i escollides paraules m'has despertat una bella sensació. És l'efecte poètic.
    Gràcies Novesflors!

    ResponElimina
  10. Galionar24 de maig del 2011, a les 19:27

    Que poques paraules calen, Novesflors, per fer estremir l'ànima i sentir-se identificada en uns versos...! Amb el teu permís, reprodueixo el poema a la columna del meu espai.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)