Has exhaurit el dia d’afers habituals
has rebut de la vida mirades quotidianes
i ara, a poqueta nit, jugues amb les paraules
amb l’horitzó al davant mentre decau l’atzur.
La lluna de febrer passeja entre bromalls
el ple serà demà si els núvols ho permeten
i tu, meravellada, li adreçaràs l’esguard
com si mai no us haguésseu mirat, tu i la lluna
davant d’un cel atent, gros i reparador.
Res d’important, petita crònica d’un dia.
Importantíssim poder-la fer, la crònica i també tenir ganes d´alçar el cap per a veure si demà la lluna farà el plè i et mostrarà alguna cosa diferent...o igual, tan se val, però tenir aquella voluntat de mirar-la.
ResponEliminam'agrada la teva crònica, no em sembla petita, em sembla universal.. unes paraules donen pas a les altres d'una manera tan natural que sembla l'única manera de poder expressar el sentir d'un dia.. senzillament m'ha encantat!
ResponEliminaPetita crònica d'un dia que és tant com dir crònica del viure. La lluna d'aquell dia, de ben segur que, igual, igual, mai no l'hem vista. Tot és vell i renovat a l'hora.
ResponEliminaUn poema bonic i suggeridor, novesflors!
Viure cada dia és molt important i quan creus que no passen coses, segur que alguna de les que no sabem ens acabaran afectant d'una manera o altra, així que jugar amb paraules i mirar la lluna ens omple d'aquest buit que tant ple està! Quina meravella!
ResponEliminaM'has fet estremir, amb aqesta crònica. Sense la intensitat d'aquests dies de cada dia no existirien mai els moments dits gloriosos. Al meu parer, em quedo amb la infinita sensibilitat de les cròniques d'aquests moments quotidians.
ResponEliminacom dius de vegades, poetessa, una delicatessen!
ResponEliminaPreciós, novesflors!
Novesflors, et demano el text per a un missatge del bloc Tròpic de Tramuntana. ¿Puc?
ResponEliminaNo sé si a vosaltres us ha passat alguna cosa amb el blog però aquesta vesprada no he pogut accedir perquè blogger deia que no estava disponible,que estava treballant amb no sé què. Ara acabe d'entrar i sí, he pogut accedir, però m'he emportat la desagradable sorpresa que m'apareix el post amb 2 comentaris només i aquest matí en tenia 5. Com a mínim 3 comentaris m'han desaparegut!!!
ResponEliminaEn un dels comentaris desapareguts et demanava el text del post per al bloc Tròpic de Tramuntana. ¿Puc?
ResponEliminaPots, Càndid, pots. El teu comentari encara no l'havia llegit, això vol dir que me n'han desaparegut més dels que jo pensava...
ResponEliminaNovesflors, el desgavell blogaire ha estat general, em sembla, i també la desaparició de comentaris i d'entrades.
ResponEliminaEl teu poema és deliciós. En sé força, també, d'aquest diàleg amb el bell astre, alguna nit que es transforma en màgica només pel fet de l'encreuament d'esguards entre ell i uns ulls que el sotgen.
Una abraçada.
Sí, una gran/petita/meravellosa crònica. Una abraçada.
ResponEliminaEl meu comentari també ha desaparegut, com en molts blocs! Parlava de la bellesa de la teva crònica!
ResponEliminaIntentant practicar la felicitat: http://vida-labonavida.blogspot.com/
ResponEliminaM'agrada la teva crònica, el sentiment que hi poses. Què guapa la lluna aquests dies :) Una abraçada!
ResponElimina