Tinc un vas que és tot ple d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.
Joana Raspall
Quina delícia aquest cant, Novesflors, quin poder apaivagador que m'ha transmès! També el poema de la Joana Raspall és ben adient; Ara que s'acosten les festes i que tots ens veiem més o menys immersos en la voràgine consumista, val la pena reflexionar en què necessitem de debò per sentir-nos rics, i que possiblement no costa diners...
ResponEliminaUn dels millors conjunts actuals: el Diluvi. Aquest estiu van venir a cantar a la Festa Major de Sants. Els millors d'aquella setmana. Crec que tot el públic es va enamorar de la cantant.
ResponEliminaI què dir de la Joana Raspall? També en seguim enamorats.
Quin poema tan preciós, quanta sensibilitat...Jo també voldria el mateix que la Joana, ja en tinc prou tot i que el pa el podria repartir a qui passa gana!
ResponEliminaPetonets, Novesflors.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJa saps que gràcies a tu vaig conèixer El Diluvi i que em van enamorar de seguida. Continuo escoltant-los ben sovint. Van pujar fins a Perpinyà per la diada de Catalunya nord.
ResponEliminaHauríem de començar a inventar Nadals més senzills i alternatius inspirant-nos en el poema de la Joana Raspall.