Diumenge de desembre. Dia clar, esplendent. Un aire net de boirines presenta la mar amb una blavor nítida. El sol s'hi reflecteix com un estol d'estels que lluen dins l'aigua la seua brillantor, tot vorejant l'espigó i escolant-se entre els dos edificis alts que hi ha voramar, construïts en un temps en què res no es respectava. Si hom afina la vista, la transparència límpida del matí li permetrà albirar, llunyana, sobre la línia de l'horitzó, Tabarca. Si fos de nit, amb aquesta nitidesa es distingirien fins i tot les llumetes de l'illa.
He desdejunat a la terrassa, amb la mar al davant, calma, com una madonna copiosa de pit, acollidora. Fa goig. Mentre em prenia el café, m'ha vingut al cap Salvo Montalbano i he comprés que la terrassa de la seua casa siciliana fos el centre de molts menjars, sol o en bona companyia. Jo no estic a tocar d'aigua, com ell, però la vista és esplèndidament àmplia. Deixe passejar els ulls de costat a costat, i la mar, avui calmada, m'ofereix la seua cobridora serenor. D'aquesta guisa estant, m'ha semblat que hi mancava la paraula. I ara escric mentre, asseguda en un hamaca, el sol m'escalfa els peus, que he deixat nus per a aquesta comesa.
M'he parat a pensar quant de temps no feia que ho aturava tot per gaudir d'un tal matí. I així, amb el sol als peus, m'he omplert de gaubança, i em plau ara compartir-la amb qui vulga llegir aquests mots que conten com es filtra i s'infiltra i m'inunda aquest matí de desemble plaent i venturós.
Una fantàstica descripció d'un paisatge meravellós, malgrat aquests edificis que ens fan malt a la vista...No sé si és una vivència teva, si és així quina sort!
ResponEliminaQuina gràcia m'ha fet veure que parles d'en Salvo Moltalbano...Jo també seguia les seves investigacions detectivesques i realment la seva terrassa davant del mar, era una passada...
Petonets, Novesflors.
Volia dir Salvo Montalbano, a la localitat de Vigata!
ResponEliminaNo dubto ni per un segon que aquest matí és el teu matín i que aquesta madonna és la teva madonna.
ResponEliminaI sí, quina sort viure d'aquesta teva manera, aquestes coses que són a la vegada quotidianes i extraordinàries. I també quina sort que ho comparteixis amb nosaltres, que tastem amb aquests minuts de lectura el teu gaudi, els teu solet sobre els peus nus.
A cada moment bonic, li corresponen algunes paraules, i així el moment es multiplica. Gràcies, novesflors.
Et llegeixo de matí, i també fa un dia esplèndid amb un sol de desembre net.
ResponEliminaDes de la meva finestra no es veu la mar. Al carrer hi ha una senyora amb el carro buit, que va cap el mercat, i dues turistes amb les seves maletes amb rodes corrent cap a l'estació, que no se'ls escapi el tren.
Tens una sort immensa Novesflors, i el que és millor, que la saps gaudir i transmetre-la.
Per poder gaudir d'un paisatge com aquest des de casa meva donaria l'ànima al diable, Novesflors! I més, essent de poble de mar i havent de viure a l'interior. Com m'ha agradat que compartissis aquesta bella experiència amb tots nosaltres i de passada ens la deixessis viure una mica!
ResponEliminaJo també hi era, Novesflors. M'ho has explicat i ho he vist. S'hi estava de meravella, m'hi sentia de meravella. Gràcies per aquest cúmul de sensacions!
ResponElimina