. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 25 de setembre del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) IX


No sempre et sents
tan disposada al joc
de l'esperança.
¿Com suportar l'allau
d'un temps que en és tan fràgil?

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


D'un temps que ens és tan fràgil,
d'un clivell de paraules
ens ve la força.
Si dins de tu miraves
l'arbre creixia.

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de setembre del 2018, a les 15:28

    Fràgil el temps...
    Esperançador aquest arbre que creix...

    ResponElimina
  2. xavier pujol27 de setembre del 2018, a les 16:56

    Fràgil, temps, paraules, força... El valor de la vida.

    ResponElimina
  3. Galionar27 de setembre del 2018, a les 19:55

    Com m'agrada el gir que li has donat al poema de Vicent Alonso!

    ResponElimina
  4. M. Roser27 de setembre del 2018, a les 20:45

    El temps és fràgil però nosaltres som forts, amb la força què ens donen les paraules i l'esperança que sempre ens fa costa...
    Bon vespre.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)