Estimats, no anem enlloc
som ací, som allà, al costat o a ultramar
hi vivim
caminem, caminem i vivim
ens mirem dins de l'espill del llac
ens forgem una ruta a la farga del temps i del destí
som importants de mena
ens cerquem un sentit gairebé metafísic
un camí transcendent
som il·lusos de mena.
Avui he pensat i he dit
no anem enlloc
som
només som, estimats.
Xavier Pujol ho veu d'una altra manera i pega la volta al meu poema:
Només som...
som esperança resplendent.
Només som...
som camins de somni.
Només som...
som aire que mou onades.
Només som...
cuques de llum
en la nit fosca.
Fas pensar, novesflors...
ResponEliminaNomés som,
i això ens hauria de ser suficient.
I vivim sempre cercant objectius,
camins, metes, com si busquéssim l'arribada.
Il·lusos de mena.
Només som i tampoc això
té la més mínima importància.
Feu pensar, Novesflors, Carme... Potser creiem que SER és massa poca cosa i ens hem de crear una col·lecció d'objectius per donar més sentit al que a voltes, i segons l'estat d'ànims, ens pot semblar una absurditat... Però SER no és poca cosa, veritat, estimades?
ResponEliminaPerò, sense anar enlloc, anem a tot arreu.
ResponEliminaNomés som...
ResponEliminasom esperança resplendent.
Només som...
som camins de somni.
Només som...
som aire que mou onades.
Només som...
cuques de llum
en la nit fosca.
Ser, una gran paraula si som ja és important...
ResponEliminaSer una il·lusió...
Ser un estel que il·lumina...
Ser el somriure d'un infant...
Ser ena gota de rosada...
Ser...
Petonets, Novesflors.
Ben bé... tots dos dieu el mateix penso. Tu ens fas un recordatori: sovint la vida ens fa oblidar la mort. I el Xavier, potser amb una visió més positiva diu: som moltes coses, però només això.
ResponEliminaEl nostre destí segueix essent el mateix.
Una abraçada per tots dos. Sou uns filòsofs. Amants de la saviesa, que no és poc.