pot transformar-se en un llarg poema florent,
i fer la sensació que podria fins i tot esclatar
perquè a tot arreu s'amaguen reserves
incommensurables de crueltat i de meravelles i esperen
pacients les nostres mirades que puguen alliberar-les
i estendre-les com s'estenen les cintes de carreteres a l'estiu,
només que no sabem què preval, ni si el nostre enginy
pot encalçar aquesta realitat tan rica;
per això cada poema ha de parlar
de la totalitat del món; malauradament no estem
suficientment atents, els nostres llavis són
estrets i filtren les imatges com
l'avar de Molière.
Adam Zagajewski
(He traduït aquest poema al català de la traducció al castellà que en fa Xavier Farré)
L'he hagut de llegir 2 vegades per entendre ek què vol dir aquest poema.
ResponEliminapoema florent, poema fruitós, poema amb arrels.
Em costa una mica posar posar en un mateix pla, la crueltat i la meravella...Poemes meravellosos i poees cruels, per separat!
ResponEliminaPetonets.
És possible que els nostres llavis siguin estrets; també passa que cada lector en farà una lectura diferent del mateix poema, que per a cadascú que el llegeixi tindrà un missatge tan particular com nosaltres mateixos... No coneixia aquest autor.
ResponEliminaQue cada poema parli de la totalitat del món és preciós, però a mi no em sembla gens fàcil arribar-hi.
ResponEliminaJo m'he cansat tant de la crueltat que ja no vull ni llegir-la. Prefereixo les meravelles. Tot i així entenc que tantes vegades necessitem escriure la crueltat!
I també m'ha fet pensar que té raó que filtrem, que filtrem molt, a vegades afortunadament. Si ningú filtrés a la seva manera tots explicaríem la realitat igual, seria més avorrit.
Gràcies per aquest poema, novesflors, m'ha agradat molt llegir-lo i pensar-lo.
No el veig com un poema sinó com una reflexió de poeta, que pot traslladar-se a qualsevol altre àmbit creatiu.
ResponEliminaPer sort hi ha tantes imatges com persones atentes a descobrir-les. I per sort, n´hi les unes ni les altres no s´acabaran en molt de temps. Així ho espero.
No conec l'autor ni el poema, però convida a llegir-lo. Meravella i crueltat... Sembla dirigit a esperits de gran fortales.
ResponEliminaCal afinar els sentits, que per això els tenim, i llavors la contemplació serà infinita.
ResponElimina