. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 5 de juliol del 2017

Història d'una il·lusió: ESTIU (III)




Quantes vegades, quantes,
d'ençà que vam rebre l'estiu,
has vingut a veure'm...
Sabries comptar-les?
Entre realitat i ombra.
Un pentagrama creuat, 
una successió de sons,
un saltironar de cant,
un Bird of paradise que s'escolta,
i la teva presència en aquest jardí tan nostre.

  
                                                           Marta

6 comentaris:

  1. M. Roser5 de juliol del 2017, a les 20:05

    Quina il·lusió més bonica, bé es mereix un poema com aquest...
    Qui venia era l'ocell o aquest és només virtual???
    Felicitats a la Marta.
    Petonets a les dues.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas7 de juliol del 2017, a les 0:03

    Un poema ajardinat i també alat... que commou per complicitat: ocell i vers.

    ResponElimina
  3. Galionar7 de juliol del 2017, a les 16:16

    La introspecció en els bellíssims mots del poema, aquest enyor tan dolç, la mestria en el joc dels mots... Meravellosa Marta!
    Gràcies, Novesflors!

    ResponElimina
  4. Elfreelang9 de juliol del 2017, a les 10:32

    preciós!!!! no tinc paraules em faig meves les anteriors

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog9 de juliol del 2017, a les 13:16

    Un poema exquisit. La Marta ha estat especialment inspirada.

    ResponElimina
  6. xavier pujol10 de juliol del 2017, a les 10:33

    Els poemes d'aquest recull són sempre agradables de llegir i rellegir.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)