Fotografia: Montse Galionar
Hem arribat al zenit de l'estiu
on la mar lluu la joia lluminosa
d'un déu potent vessat a la gaubança
-cridòria, escuma, esquitxos de velers...
i el cel, superb, com un espill brunyit
enlluernant, fent ressò de la llum.
Però jo sóc al marge, ben a la vora
de llunes i de pins escolte l'aire
deguste les olors com un ocell
que en augusta volada regressa al niu.
Calleu, calleu
feu vostre el meu silenci
pareu l'orella
en terra de carrasques, al fil del vespre
ordeixen la tonada oreig i grills
i somnis...
Oh nit amada, recer dels meus temors
dels meus amors reflex
has preservat l'argent en hores altes
tan clar estava que avui, a peu de plata
han cantat per a mi els arbres d'aigua
encara tinc el pensament banyat
d'aquest grandiós concert.
Un poema d'alta volada amb un vocabulari molt culte...Una bonica foto que he pensat que era gel fins que he llegit el poema i he vist que eren esquitxos d'escuma de mar...
ResponEliminaPetonets, Dora i Montse.
M. Roser, en aquest cas l'aigua era ben lluny del mar; forma part del cabal d'un brollador molt conegut que hi ha al balneari de Caldes de Boí.
EliminaUn gran poema, Dora! Gairebé fa un any... ves qui ho diria!
ResponEliminaNovesflors, els teus poemes són addictius: com més vegades els llegeixo més m'agraden!
ResponEliminaEls teus poemes són magnífics, Dora. Com diu la Montse una no es cansa de llegir-los.
ResponElimina