. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 4 de desembre del 2016

Haiku del caragol




Solca la roca
quan les gotes de pluja
el sol desperten.


(Diàleg dels caragols)

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 de desembre del 2016, a les 16:55

    Quin cargol més maco que has trobat, tan blanquet!

    En van sortir una bona tirallonga, d'haikus del cargol.

    ResponElimina
  2. Paula4 de desembre del 2016, a les 18:11

    S'ha col·locat bé per a tu. ;)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Elfreelang8 de desembre del 2016, a les 14:51

    bon haiku bon cargol
    amb la casa al damunt
    captaire d'humitat

    ResponElimina
  4. Galionar8 de desembre del 2016, a les 17:08

    Que ben trobat el haiku, Novesflors! Recordo el post de la Carme i la colla de poemes que hi van anar naixent!

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog10 de desembre del 2016, a les 0:03

    Un bon haiku, molt ben trobat.

    ResponElimina
  6. xavier pujol10 de gener del 2017, a les 12:18

    Rastre de nacre.
    Amb el cos transparent
    lluent el deixa.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)