. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 10 de desembre del 2016

Banyant la ment





Deixa'm, tenebra.
Tinc la mar d'aliada
per submergir-me. 
L'horitzó arrastra l'aigua
fins als ulls consirosos.

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas10 de desembre del 2016, a les 22:36

    Preciós!

    L'aigua de mar banyant la ment deu ser un remei perfecte.

    ResponElimina
  2. Galionar11 de desembre del 2016, a les 12:45

    Una tanka bellíssima, Novesflors. Amb la mar d'aliada, res no has de témer.

    ResponElimina
  3. Estranger11 de desembre del 2016, a les 23:18

    Consirós : absorbit per un pensament que preocupa.

    L´he hagut de cercar, el significat de la paraula, no el tenia del tot clar.

    Ara el poema resta cristal.lí com l´aigua.

    Preciosa fotografia.

    ResponElimina
  4. Paula12 de desembre del 2016, a les 12:46

    Quina sort tenir la mar d'aliada, la seva força pot amb tot.
    (Aquest consirós em tenia despistada...paraula desconeguda fins ara).
    Aferradetes lluminoses.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog14 de desembre del 2016, a les 21:21

    Preciosa la tanka. Escrius uns poemes molt bells, exquisits, Novesflors.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)