Imatge: Toni Demuro
WHAT THINK YOU I TAKE MY PEN IN HAND?
WHAT think you I take my pen in hand to record?
The battle-ship, perfect-model'd, majestic, that I saw pass the
offing to-day under full sail?
The splendors of the past day? or the splendor of the night that
envelops me?
Or the vaunted glory and growth of the great city spread around
me?—no;
But merely of two simple men I saw to-day on the pier in the
midst of the crowd, parting the parting of dear friends,
The one to remain hung on the other's neck and passionately
kiss'd him,
While the one to depart tightly prest the one to remain in his
arms.
WALT WWHITMAN, LEAVES OF GRASS
PER QUÈ CREUS QUE AGAFO LA PLOMA?
Per què creus que agafo la ploma? Per celebrar què?
El vaixell de guera de forma perfecta, majestuosíssim, que vaig
veure passar a tota potència mar enllà?
Les esplendors del dia viscut? O l'esplendor de la nit que m'envolta?
O les tan elogiades glòria i expansió de la gran ciutat al meu vol-
tant? -no;
Simplement dos homes senzills que he vist avui al moll enmig de la
multitud, acomiadant-se amb el comiat dels amics que s'estimen,
L'un s'aferrava al coll de l'altre i el besava apassionadament,
Mentre el que havia de partir estrenyia entre els seus braços l'amic
que s'havia de quedar allà.
(TRADUCCIÓ DE JAUME C. PONS)

Preciosa lletra...La ploma és per celebrar les coses que ens toquen el cor, com pot ser aquest comiat de dos amics...Segur que la seva abraçada perdurarà en la llunyania!
ResponEliminaPetonets.
La ploma, les armes.
ResponEliminaÉs temps de guerra
en l'amor del poema.
Veure una abraçada tan càlida com la que descriu el poema, omple el cor. Les neurones mirall ens fan sentir una mica abraçats nosaltres també. M'encanten les abraçades. Fer-les i també veure-les.
ResponEliminaEm pasa com a la Carme, sembla que l'abraçada, de tan tendra i commovedora, surti de la pantalla i arribi fins a nosaltres.
ResponEliminaEm passa, si us plau :-)
ResponEliminaNo em commouen les grandeses, les abraçades sí. Coincidim. Tot un honor assemblarnos a Whitman, no?
ResponEliminaUn poeta sensible! Que hi ha més bonic que l'estimació, que l'amistat, que una sincera abraçada que surt del cor?
ResponEliminaUn text bellíssim que posa de manifest que el pes de la importància de les coses es mesura en la intensitat dels nostres sentiments. Gran, Whitman!
ResponEliminaUna abraçada!
ResponEliminaSempre aquell vitalisme tan present en la poesia de Walt Whitman. Reconec que es tracta d'un dels meus referents poètics i un dels meus autors predilectes.
Abraçades, des de El Far.