Henri Matisse
Si pogués ser poncella del roser de l'entrada
i beure sons de pluja revertits en cançó
les escriuria totes al llibre de la vida
tantes, tantes històries que han solcat els camins
tantes que han habitat l'estima i la recança
tantes que han retornat al si de qualque estel...
la tonada diria noms, reptes, caminades.
Oh, si pogués ser lluna florida dalt la serra
com flor que enlluernara els cabells de la nit
retornaria somnis d'amors i de dansades
llumenetes vibrants al mig de la foscor
la negra travessia no seria tan negra
no he vist verd més esplèndid que el d'un cuquet de llum.
La senzillesa de la natura és inspiradora. M'ha agrada tant el poema que l'he hagut de llegir en veu alta.
ResponEliminaJo em copio de la Maijo i retorno a llegir-lo en veu alta! Val la pena fer-ho!
ResponEliminaTé un ritme preciós! Que algun músic li posi una tonada bonica i en faci una cançó si us plau!!!
Jo li dic en femení, cuca de llum... Però és cert que té un verd incomparable.
Preciós aquest poema! Em sembla que conté tota la vida
M'encanta. Preciós.
ResponEliminaPreciós poema...Jo voldria llegir aquest llibre amb tantes històries plenes de sentiment; Les cuques de llum farien la competència a la lluna, que s'ho miraria amb un somriure!
ResponEliminaPetonets
Un poema ple de ritme, sí senyor! I de gràcia imaginant una vida plena… de detalls que ens fan viure més a fons els detalls de la vida. Les cuques de llum, recordo la fascinació de veure-les per primer cop, segurament en una acampada amb els escoltes… Tan petites i tan potents. Són una metàfora perfecta de la importància de les petites coses.
ResponEliminaEnhorabona pel poema, Novesflors!
Una abraçada.
Quina gran sensibilitat!!...
ResponEliminaMolt maco.
Una abraçada.
Quina meravella de versos, Novesflors...! Jo, sentint-me afortunada de poder gaudir de poemes com aquest, ja no desitjo ser res més. Entro en els teus mots i ja ho tinc tot.
ResponEliminaUna abraçada!
Sempre em sorprens amb la teva sensibilitat.
ResponEliminaUn poema exquisit!
un poema que il·lumina!
ResponEliminaLes cuques de llum porten el verd de l´esperança, però necessiten molta foscor també. Per això, amb tots aquests cels tan mal il.luminats de nit, se´n veuen cada cop menys.
ResponEliminaA la nit, lo que és de la nit, i al dia el que és seu, també. Com la rosa, per exemple.
Bona vesprada,