Edward Hopper
En la casa de al lado vive una mujer a la que nunca he visto. En su entorno todo está oscuro, triste. Sé o me han dicho que... Paso por su jardín para salir a la avenida; lo atravieso como un furtivo. Pero me encuentro viviendo en su casa y soy yo esa mujer de al lado, oscura y triste.
Chantal Maillard
És molt original això de somniar-se un mateix, com si no et coneguessis, a mi no m'ha passat mai... Però la casa de la foto es veu força lluminosa!
ResponEliminaPetonets.
Hooper sempre m´ha agradat. Trobo que és un pintor sense cap mena de notorietat, com la gent i les escenes que surten als seus quadres.
ResponEliminaHooper sempre pinta uns quadres on la soledat és la protagonista. Aquest té un cert punt de voyeurisme. Imaginem la vida d'algú altre a partir dels trossets que veiem per la finestra. Es clar que no se m'havia acudit que aquest altre pugués ser jo mateix. És com un desdoblament, no?
ResponEliminaque bell! sóc una fan de Hooper ! els meus primers anys de bloc en vaig fer un munt de post amb imatges dels seus quadres !
ResponEliminaTambé jo sóc una entusiasta de Hopper. No sabria explicar què és el que m'atrapa de la seva pintura...però sempre em provoca el vol del pensament.
ResponEliminaAmb la poesia de la Chantal Maillard em passa el mateix.
La soledat dels altres t'ensenya el que et pot passar. Hi ha qui la pren per amiga.
ResponEliminaUn text desconcertant, però preciós.
ResponEliminaLes pintures de Hopper sempre em desassosseguen.
i insomni.
ResponEliminaUna solitud, al quadre i al text. Desconcerta la identificació del narrador amb la veïna, o bé el desdoblament. I fa sentir...
ResponElimina
ResponEliminaSempre m'ha agradat la sensibilitat literària de la Chantal Maillard, fins i tot en el seus escrits més erudits. Amb ella vaig tenir la sort de coincidir en la traducció de El Árbol de la Vida. És una entrada amb la qual m'identifico plenament, atès que fa molts anys vaig viure en el lloc de naixement d'en Edward Hopper. En tot cas, el post és una petita peça de sensibilitat on hi he trobat algunes coincidències de la meva biografia. Això és el que tenen sovint els blogs, una certa màgia.
Abraçades, des de El Far.