. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dilluns, 5 de gener del 2015

Cor d'àngel


 Imatge: Alexey Terenin






Contemplar la tristesa
sospesar el seu pes
esperar la nit i el son
ser conscient del camí
travessar l'estretor
prémer les hores que mai no s'acaben
envair la vesprada dels tumults del silenci
albirar el miracle de la llum
des de la foscor reticent
subvertir el dolor en esperança
enviar els esguards lluny, més lluny
no sucumbir ara
creure en el demà
ben arrelar-te a terra com si fosses flor nua
per resistir l'embat dels poderosos vents.
Cercar el cor d'àngel al teu jardí.

14 comentaris:

  1. fanal blau5 de gener del 2015, a les 20:57

    Aquest poema em farà bé!
    Cercaré el cor d'àngel al meu jardí.
    M'arriba.

    ResponElimina
  2. fanal blau5 de gener del 2015, a les 22:33

    I bona nit de Reis, novesflors.

    ResponElimina
  3. Anònim5 de gener del 2015, a les 23:09

    A mi també em sentarà molt bé el poema. Quants missatges ens mostres :). Em quede amb: "ser conscient del camí..travessar l'estretor".

    Besets :)

    ResponElimina
  4. Joan Guasch5 de gener del 2015, a les 23:48

    Quanta, quanta força! Quanta vida en les teves paraules!

    ResponElimina
  5. Pere6 de gener del 2015, a les 12:15

    Sense bones arrels costa sobreviure a aquest entorn i sobretot ... esperar un futur feliç.
    Bon dia Novesflors.

    ResponElimina
  6. Elfreelang6 de gener del 2015, a les 12:50

    no tinc jardí però me'l imaginaré dins meu per cercar el cor d'àngel

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas6 de gener del 2015, a les 19:42

    Ens ensenyes i expresses tanta vida i tanta saviesa, Noves Flors que crec que aquest poema fa bé a qualsevol persona que el llegeixi.
    Tothom té un jardí on cercar el cor d'àngel... I estic convençuda que cercar-lo ja es trobar-lo malgrat aquestes èpoques d'estretor que de tant en tant ens toca viure.
    Resistir, sempre té premi final...encara que a cops no ens ho sembli.

    Una abraçada immensa, bonica.

    ResponElimina
  8. M. Roser6 de gener del 2015, a les 20:10

    Ben arrelats a la terra creient en el demà, cap vent per fort que bufi, ens tombarà, sobretot si em fet nostre aquest cor d'àngel guardat al jardí...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Anònim7 de gener del 2015, a les 4:40

    Els pels de punta...
    Com m'agrada aquest poema...
    Besos estimada.

    ResponElimina
  10. Núria Martínez (Bruixeta)7 de gener del 2015, a les 15:49

    jo em quedo amb aquests versos "albirar el miracle de la llum
    des de la foscor reticent"
    ara mateix en van com anell al dit

    ResponElimina
  11. Teresa Duch7 de gener del 2015, a les 18:12

    Tocant fons, l'esperança. Però no arriba sola l'esperança, aquí hi ha voluntat.
    Gràcies, Novesflors, per aquest poema. Un regal de Reis per recordar tot l'any

    ResponElimina
  12. mercè8 de gener del 2015, a les 10:32

    Sempre tenim un demà on l'esperança ens porti al miracle de la llum...
    un bell poema que llegiré i rellegiré moltes vegades !!
    Gràcies per compartir aquest cor d'angel...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Olga Xirinacs11 de gener del 2015, a les 19:05

    Paraules felices les teves, que indueixen a tanta reflexió. "Tumults de silenci...", i pesa, aquest silenci a vegades.
    Àngels amb cor, pot ser que alguna tarda ens recordin, o els trobem, i llavors, quin goig.

    ResponElimina
  14. Glo.Bos.blog14 de gener del 2015, a les 1:08

    Quin poema més bonic, Novesflors!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)