Claude Monet
Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.
Els tres reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.
Amb la neu, si n’ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.
Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.
Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.
Pel gener fa un fred molt viu,
se’ns han acabat les festes
i tots enyorem l’estiu.
Miquel Martí i Pol
ResponEliminaM'agrada molt el gener. Només em sap greu que se m'acumula la feina i no el puc gaudir com voldria. Les minves tenen dies fantàstics de quietud i aigües manses. I les nits són estrellades i el fred és viu.
Bon any Noves Flors. Que la llavor del gener fructifique amb flocs de cotó-neu generosos i vesprades amables de sol, però sobretot que siga un rebedor que done pas a coses noves i bones. Sempre és un plaer visitar-te. Abraçades.
ResponEliminaJo com que sóc nascuda al gener, també m'estimo aquest mes. No tinc el mar tan a prop com per gaudir de les minves, llàstima, però iguslment he gaudit avui d'un dia blau decquietud, calma i gebrada matinal.
ResponEliminaSí, el mes de gener és maco!!...És la porta que obre l'Any i que ens deixa veure un munt de dies per endavant per omplir-los de bones experiències.
ResponEliminaAquesta és la intenció, després tot va com va...Però, ja anirem veient...
Ara el paisatge que veiem en la teva imatge, de'n Monet i el vers de'n Martí i Pol, què tan bé l'acompanya, és maco...no anem més enllà.
Una abraçada.
Un llibre preciós aquest dels mesos, d'en Martí i Pol,( sobretot per la mainada) a cada un li sap trobar el seu encant...
ResponEliminaLes nits de gener diuen que són les més clares de l'any, el fred fa marxar la contaminació...
ResponEliminaJo encara no l´enyoro l´estiu, sempre m´agrada gaudir del millor de cada mes. Aquest gener necessita una mica més de fred, i ara que ve la setmana dels barbuts em penso que en tindrem més. El fred se´ns en va any rere any...
Marti i Pol sempre té un poema adient per cada ocasió.
ResponEliminaAquest és molt simpàtic i presenta un gener força engrescador. Procurem gaudir-lo!
Una abraçada
Uneixes la senzillesa de dos dels grans en aquest post.
ResponEliminaUna abraçada d'any nou.
ResponEliminaNo puc deixar de fluir amb el poema tot contemplant Monet i la seva capacitat de reproduir la claror com a intangible.
Des de El Far, abraçades.
Jo no l'enyoro gens, l'estiu, perquè em porta xivarris insuportables i calor que també fa de mal passar. Potser qui visqui a muntanya ho té millor.
ResponEliminaEl poeta generalitza, cosa que no es pot fer.
Suposo que a tu l'estiu t'agrada i que per això has triat el poema.
Ara bé, amb Monet has fet una elecció excel·lent.
Una abraçada.
Passen els mesos, és cert, i ens passen els dies més de pressa del que voldríem... Per sort, n'hi haurà de nous al darrere, per permetre'ns arribar allà on no hem pogut fer-ho.
ResponEliminaL'únic que li demano al gener és absència de neu a la ciutat; a banda de la seva bellesa, i per qüestions pràctiques, cada vegada se'ns fa més difícil conviure amb ella a tots els membres de la família, ja majors.
Una abraçada!
Monet i Martí i Pol, jolinnnnn quina parella de genis que m'encanten!!!
ResponEliminaComencem bé l'any!
Petó fredet, fredet, com la pintura de Monet. Rodolíiiiiiiii