En un indret al bell mig de la serra,
ple d'argelagues i matolls florits,
s'alça un sol pi, dominant la carena
i penso que és allà només per a mi.
Quan la calor m'enrojola la cara,
la seva ombra em serveix de recer
i embadalida contemplo el paisatge...
tanta bellesa em fa sentir més bé.
I quan distreta alço la mirada
veig que allà, al lluny, al punt de l'horitzó,
sembla que el mar s'empolvori la cara,
perquè el bell cel pugui fer-li un petó.
Aquesta pau sovint em reconforta
i sento alguna cosa molt endins,
que em fa pensar que hi haurà poesia,
mentre hi hagi l'ombra d'aquests pins.
M. Roser Algué, Petiteses
Tinc un familiar molt malalt i sovint sóc fora bastants dies. Disculpeu la meua absència dels vostres blogs.
ResponEliminaEspero que millorin les coses, doncs... una abraçada immensa, Noves Flors.
ResponEliminaRes a disculpar. Tot el meu afecte pels teus moments difícils.
ResponEliminaGràcies per acostar-nos la poesia de la M.Roser. Jo acabo d'acostar-vos la meva, des d'aquest racó.
Una abraçada de companyonia, novesflors.
Espero que tot vagi molt bé i que el teu familiar pugui contemplar moltíssimes tardes com s'empolvora la cara aquest mar.
ResponEliminaBona nit Novesflors.
El meu suport per als moments difícils, Novesflors, i sincers desigs de millora.
ResponEliminaGràcies per apropar-nos la poesia de la M. Roser!
Una forta abraçada!
És preciós aquest poema. Ànim, Novesflors!
ResponElimina
ResponEliminaRep una abraçada i molta claror des de El Far, Novesflors! El poema, no
podia ser altrament, és preciós.
Ui, quina sorpresa, Novesflors, he començat a llegir i he pensat que el poema m'era familiar...Moltes GRÀCIES per posar-lo al teu jardí!
ResponEliminaEspero que la vida sigui el més dolça possible, per la persona estimada i els que esteu a prop seu...
Una abraçada i molts petonets, boniqueta!
No t'has de disculpar per res...
ResponEliminaUs desitjo, per el familiar malalt i per a tu, que en aquest moment, difícil que esteu passant, tingueu a prop un pi com el de la
M. Roser i...
"la seva ombra em serveix de recer
i embadalida contemplo el paisatge...
tanta bellesa em fa sentir més bé".
Una forta abraçada.
Aquest és un dels meus preferits de la Roser. Molts ànims Novesflors en aquests moments difícils.
ResponEliminaDeliciós poema de M.Roser, que ja coneixia. Tota la seva poesia arriba al cor.
ResponEliminaCuida`t força, Noves Flors, que aquestes coses són un desgast molt gran.
Espero que tot millori aviat.
Una abraçadeta!
no t'has de disculpar de res novesflors, la vida i tenir cura dels malalts és el principal , espero que millori
ResponEliminaabraçades!
Novesflors,et desitjo la lluita i la força de la natura i a la vegada que ho transmetis al teu familiar malalt.
ResponEliminaUna abraçada.
Que tot tingui una bona resolució, i si s'acompanya de poemes, segur que hi ha millora.
ResponElimina
ResponEliminaÀnims !
M'ha encantat el poema de la Roser :)
ResponEliminaCuida't. Un abraç