En escoltar la Isabel-Clara Simó, en aquesta entrevista tan amena del vídeo que us mostre (un vídeo, d'altra banda, amb unes recomanacions de llibres molt interessants), m'han vingut al cap dues preguntes, a veure què en penseu vosaltres:
1. Narrativa en paraules o en imatges?
2. Finals oberts o tancats?
Jo si he de triar, trio narrativa en paraules.
ResponEliminaI amb això tampoc vull dir que el cine no m'agradi.
En canvi amb la pregunta dels finals no sabria què dir-te. Hi ha finals oberts que m'han encantat i també hi ha finals oberts que m'han deixat com decebuda o inacabada. I els finals tancats, més o menys igual...
ResponEliminaLa narrativa en paraules, sempre, perquè la imaginació del lector ja la transforma en imatges pròpies.
A mi m'agraden els finals tancats; començo els llibres pel final i si aquest no és tancat llavors he de llegir-m'el tot ... i no tinc temps.
Bona nit Novesflors :)
Narrativa amb paraules i imatges combinades i finals tancats que et donin pistes de com continuarà la història en el futur. Perquè en el fons el final sempre queda una mica obert. Gràcies per aquest vídeo, és una entrevista interessant!
ResponEliminanarrativa amb paraules ....o amb imatges que acompanyin o fin i tot imatges que expliquin sense paraules, l'important és narrar, fer sentir, explicar...
ResponEliminaen quan als finals tot depèn de la història ....
Per a mi, quan es tracta de lectura, la narrativa en paraules i el final tancat. La natrrativa en imatges ja seria un altre gènere (teatre, cinema, literatura oral en definitiva). I sí, la vida ja ens dóna prou finals oberts amb la incòmoda sensació, moltes vegades, d'haver errat el més convenient.
ResponEliminaUna abraçada!
Un plaer escoltar a Isabel-Clara Simó, parla de moltes coses interessants i amb molta passió :)
ResponEliminaM'he rigut a gust quan parlant dels finals oberts o tancats ha dit això de "o sinò que es dedique a llegir prospectes" :D
Jo confesso que els finals oberts de vegades m'han tocat molt els nassos, tant en llibres com en pel·lícules, però també és veritat que mai un final està tancat del tot, sempre hi ha camí després (i també abans)
Respecte a narrativa amb paraules o amb imatges... totes dos. Depèn dels moments prefereixo unes o unes altres, i és veritat el que diu la Clara sobre la realitat en la que vivim, amb el cinema i la tele, jo recorde una novel·la que vaig escriure (en castellà, encara inèdita) que quasi tenia la sensació d'estar escrivint un guió de cine.
Gràcies per l'estímul neuronal, avui em feia falta pensar en coses d'estes :)
Tot i que diuen que una imatge val més que mil paraules jo prefereixo la paraula, ben escrita, es clar.
ResponEliminaI el final obert, perquè realment una història mai acaba amb una paraula: "FI".
Generalment , la narrativa en paraules, tot i que algunes obres passades al cinema, no desmereixen gens dels llibres...
ResponEliminaEn quant als finals, suposo que depèn de l'obra. Hi ha llibres que agraeixes un final tancat per no haver-te d'esprémer la imaginació, en canvi, de vegades, un final obert t'esperona per buscar finals i té la seva gràcia.
Fa temps que vaig llegir "La vida sense ell" i em va deixar una mica de regust de malson, per l'explicació tan detallada del motiu principal de l'argument...
Petonets de bona nit.
Una de les grans l'Isabel, sí...
ResponEliminaA la primera pregunta, jo diria de les dues maneres. Però depenent del text, les imatges reforcen la història!
A la segona pregunta, a mi els oberts m'agraden, perquè els faig a la meva mida. Perquè si els tancats, no tenen el final que jo he imaginat, a vegades em deceben i altres em fascinen. És fa difícil escollir...
Sí que ha de ser interessant "La llanterna màgica". Tot el que ve d'Ingmar Bergman és obra que satisfà el bon lector/espectador de cinema.
ResponEliminaLa narrativa en paraules, que les paraules ja ens porten a les imatges, i les imatges ens porten a escriure-les.
ResponEliminaSi m'agrada, tant me fa. Tot i que els finals oberts els trobo la gràcia de continuar la història en l'imaginari.
Bon vespre, novesflors.