Al cor de la tenebra enyore el blanc
no de la neu que envaeix les artèries
i cruix la mar com ànima gebrada
no
el blanc del gel
massa palaus massa paraules vàcues
massa
dolor condimentant la terra
massa
solitud
desesperança
massa
enyore el blanc
bull entusiasta dels atmellers florits
enyor
a glops de gentilesa com em beuria
del romaní la veritat suprema!
Llance a terres i cels
i mars i serralades
un càntic infinit
crit de l'enyor requeriment del blanc.
Nena... no saps com m'agrada i bec dels teus versos com a conhort del meu esperit...
ResponEliminaPetons.
Jo també enyore el blanc, el dels ametllers florits, que és càlid, acollidor i sempre, quan esclaten, em fan d'abric.
ResponEliminaCom m'agrada aquest poema teu!
El prenc com a coixí.
Abans d'ahir fent una carretereta comarcal, vaig endevinar els primers ametllers florits. És un arbre que em té el cor robat.
Bona nit, novesflors, i gràcies per compartir-lo.
enyore el blanc i m'exalta el verd i el blau dels teus versos a ritme de vals danso i giravolto amb l'embolcall de la bellesa dels teus mots!
ResponEliminaFa dies que vigilo si veig un ametller florit. Jo encara no els he vist, tot i que per aquí al gener ja floreixen habitualment.
ResponEliminaI potser és que també enyoro el blanc.
És un poema que entra ben endins, a trobar tots els enyors i tots els infinits.
Sublim el teu poema!
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Novesflors, un cant al teu nom, com noves són les flors d'ametller que floreixen al camp i als nostres blocs!
ResponEliminaPetonet!
Un crit que fa glaçar i que també ens fa desitjar el blanc.
ResponEliminaLa música i la imatge s'agraeix!!
Una abraçada.
Versos d'alta volada , genoll al terra i reverencia Mi dama. som es vostru majordom només.
ResponEliminaEnyores el blanc que sorgeix de la nova saba com si fos un pessic de primavera, que escriu promeses d'esperança retallades en el cel enfredorit del cor de l'hivern... El blanc que enyores, Novesflors, és un blanc que jo també tinc ganes de veure, de viure, perquè amb la seva llum encegui la resta de blancs.
ResponEliminaQuina meravella de poema!
Bon poema, Novesflors; ara que és el temps de la florida blanca també et floreixen les paraules als llavis.
ResponEliminaPel que fa a la fotografia del disc, no és sencera perquè no cap a l'escàner. ¿Vols que te la faci en dues vegades? ¿O ja en tens prou amb aquesta?
M'ho dius, maca.
Bona nit.
Serà qüestió d'estar al cas d'aquesta poesia
ResponElimina