Fotografia: Montse
Pintar-te el verd que t'alimenta, des del meu groc candorós i enyoradís que ara, a hores forçades de foscúria matinera, va guarint-me les ferides, una a una. En tinc, és cert, de fulles perdudes, de nuesa cruel. Però m'he abillat amb el vestit de lluentons daurats. I he esdevingut bell, talment un àngel falb. I t'he vist tan galana, bescanviant verdor arborada per prodigis de roig, gojós, joliu, arrelat a la vida... Els teus ulls enverats, desafiant la tardor i absorbint-la -quin gaudi dels vermells! M'hi he mirat, en tu i amb tu, dins el mateix espill, i, paleta en mà, he començat el llenç amb colors de novembre.
M'emociona pintar el nostre autoretrat.
M'emociona pintar el nostre autoretrat.
Bellesa sublim.Natura poètica.
ResponEliminaLa tardor dibuixada en les teves paraules.
Bon cap de setmana Novesflors!
Emociona de veritat, aquest autoretrat.
ResponEliminaÉs preciós!
Consti que a l'auto4retrat surts molt bonica i terriblement original. Novesflors, colors eterns i cada anys nous.
ResponEliminaM'ha agradat molt i m'ha fet molta il.lusió veure tots els matisos que li has tret a aquests colors de tardor de la meva imatge, per fer aquest autoretrat!!...Gràcies.
ResponEliminaEnhorabona per aquesta sensibilitat!!
Una abraçada.
Com sempre la teva delicades atrapa, com ho fan aquests colors de tardor.
ResponEliminaPortes un vestit bonic de novembre. T'escau.
Una abraçada, novesflors, i un dolç diumenge avui de tardor tardor!
Estil, es l'estil que ensenyes quan escrius, el que et fa tan especial i tan bona escriptora . Als seus peus sempre Dama de les flors novelles.
ResponEliminaBellíssim autoretrat!
ResponEliminaQue bella estàs vestida de tardor, Novesflors! Per dins i per fora.
ResponEliminaUna abraçada de color d'aram.
Jo havia escrit un comentari per dir-te que el que m´emocionava era llegir i veure el quadre,el que tu has pintat amb paraules i el que mostra la fotografia.Però ha desaparegut...fa dies que el blogger juga amb mi.
ResponEliminaHas pintat molt bé el novembre, amb tota la gama de colors de terra, tardorenques i càlides...
ResponEliminaÉs bonica la tardor, discreta i salvatge alhora...
ResponEliminaRetratar algú no és fàcil. Millor quan més se coneix a l'altre i sabem de quins colors està compost i podem interpretar part dels sentiments. Bonic autoretrat ;)
ResponEliminaDe sempre que la tardor és la meva estació. Bellíssim i intens retrat.
ResponElimina