BEVENT TOT SOL AL CLAR DE LLUNA
Voltat de flors, amb un pitxer de vi,
bevent tot sol, sense cap companyia,
aixeque el got i convide la lluna;
ara en som tres, ella i jo i la meua ombra.
Així, per bé que la lluna no beu
i l’ombra em va, sense més, a la vora,
per un instant m’hi sent acompanyat
i ens alegrem fruint la primavera.
Si cante jo, és la lluna qui dansa;
si danse jo, la meua ombra vacil•la;
sobri, tots tres ens festegem ensems;
ebri, ens movem ja cadascú a la seua.
Per sempre junts, companyes impassibles,
que així ens trobem allà en la Via Làctia!
Li Bai (701-762)
(Versió en català d’Eduard J. Verger)
M'agrada molt. Era tot un personatge en Li Bai. I cal felicitar el traductor Eduard J. Verger, perquè fa una feina important!
ResponEliminaSalutacions,
S.
Desconec la poesia xinesa com tantes altres coses però m'ha agradat comprobar que també amb un xic de vi el cos es deixa i dansa amb la lluna!!!!
ResponEliminaMai havia llegit poesia xinesa, així que moltes gràcies, novesflors!
ResponEliminaSi cante jo, és la lluna qui dansa...
Una abraçada, i espero que hagis descansat! :)
No en sé ni un borral de poesia xinesa però m'ha arribat un molt bon rotllo. És una imatge de la soledat potent i optimista.
ResponEliminaCom dieu, jo tampoc no havia llegit poesia xinesa, però veig que les tendreses són universals...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Jo no sé si això està ben traduït ... Ja! Ja!
ResponEliminaperò és fantàstic.
Bona nit Noves Flors.
És bonica i universal... jo he lleit una mica de ppoesia xinesa, no gaire, i sempre m'agrada.
ResponEliminaCrec que és la primera poesia xinesa que llegeixo a la meva vida!!
ResponEliminaAquesta sensibilitat especial oriental és exquisida i estranya! Gràcies per haver-nos fet aquest tastet de poesia xinesa, jo també la desconec força!
ResponEliminaCom la majoria dels que t'han comentat, jo tampoc havia llegit mai res de poesia xinesa.
ResponEliminaSembla, però, que els sentiments, les sensacions, les emocions siguin universals, oi?
M'ha agradat, novesflors!
Gràcies!