. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 16 d’abril del 2010

Munné


Antoni ..... Jordà havia perdut el seu primer cognom. Passejant vora el riu li havia caigut, i el corrent se l'emportà. Ell, però, tenia la convicció que el rescataria de la desmemòria, i hi tornava cada dia.
Divendres, alleujat, va sentir veus de boira des del pont. Li deien: Munné, Munnéee...


Aquesta és la meua aportació a la proposta d'escriure microcontes
per celebrar Sant Jordi.

8 comentaris:

  1. Ostres, que xulo! molt bo, eh? de veritat, original!

    ResponElimina
  2. Sí, t'ha quedat molt bonic, poètic i simbòlic. M'ha encantat!

    ResponElimina
  3. oh! quin conte més xulo... ara miro l'enllaç!

    ResponElimina
  4. Genial!!! Però el final te deixa amb ganes de més ;)

    ResponElimina
  5. Curt però moolt suggerent! M'ha agradat molt

    ResponElimina
  6. Molt i molt bo! M'ha agradat moltíssim!

    ResponElimina
  7. Fins i tot dient-te 'molt bo!' em sento com si posés en evidència un bri d'originalitat. Enhorabona, Novesflors! :)

    ResponElimina
  8. També m'ha agradat molt! Bon Sant Jordi!

    ResponElimina