Avui he constatat que és el camí
allò que més m'estime, quin goig, quin blau
quin gaudi tan intens, mil violins,
no és la meta guanyada sinó el camí.
Després de l'arribada el temps no és res
sols inquietud, desfici... Al matí
la mar estava esplèndida, el dia bell
bellíssim, tot atzur, grandiloqüent
curull de sol i somnis a frec de mans.
M'he assegut cara al mar, el sol als peus
a esperar el plaer, a desitjar
-ingenuïtat preclara- que fos etern.
De la terrassa estant, llavors, fluixet
el pensament m'ha dit, bo, i ara què?
I he hagut de prendre el llapis per fer camí.
Mentre feia camí entre paraules
el sol i el blau del mar també em parlaven:
El gaudi que esperaves, ara no el tens?
Jo gairebé el tinc, el gaudi que esperava. "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores", escrivia Espriu.
ResponEliminaPreciós, novesflors!
ResponEliminaAquests camí, el moment viscut intensament i el llapis...
Quina sort quan prens el llapis i podem fer camí amb tu!
Hi ha gaudis que persisteixen sempre, fent camí, en l'arribada i en el seu final i tot.
Si sabem del sol i del mar, tan propers, com es pot acabar el gaudi?
El gaudi d'escriure-ho el fa inoblidable, de ben segur.
ResponEliminaBellíssima reflexió, Novesflors. Sort que vas tenir l'encert d'anar a buscar el llapis!
ResponEliminaCertament, moltes vegades el gaudi està en el camí que ens condueix al nostre objectiu, potser perquè aquest ja es troba, de forma inherent, en el nostre desig de fer el camí. Però potser cal haver arribat a un alt grau de maduresa per adonar-nos que és així... Amb tot, el sol, el cel, la mar, els ulls de poeta, t'acompanyaran sempre i sempre, al final del teu camí, hi trobaràs la recompensa.
Encantada de tornar-te a llegir, estimada!
Amb el llàpis dibuixes camins de somni i tens raó, el camí sempre és important...I després de tants dies de "tardorejar", ja arribes a l'hivern i el sol i el mar et seguiran parlant!
ResponEliminaBon vespre, Novesflors.
Molts poemes en un.
ResponEliminaEl llapis, pal major d'una vela de paper blanc, que espera el vent de les paraules per fer avançar el veler de la poesia.
Bones Festes, Novesflors.
He gaudit molt per aquest camí que m'has descrit, saborejant-lo amb tota la intensitat i força que transmeten les teves paraules...
ResponEliminaLa teva imatge m'ha ajudat a sentir la bona sensació de contemplar aquest mar que banya tota la pantalla i aquest horitzó tan plé de llum i de color...
Gràcies per aquest bon moment que m'has fet passar!!
Què tinguis molt Bones Festes.
Una abraçada
Convides a somiar, Novesflors! I ho dibuixes tan bé que ja m'hi trobo. Una imatge val més que mil paraules, però mil paraules et poden fer somiar l'inimaginable.
ResponEliminaBona entrada d'any per a tu i els teus!