La tardor sempre ha estat el pa dels versos
el meu pa
fins i tot si era estiu, tardorejava
sóc i seré de tardor
però a ciutat em manquen els tamisos,
els ocres, la tristor, els grana i els daurats.
Ha plogut molt, ara fa un sol esplèndid
la mà em fa mal, i els braços,
sens dubte sóc al cap de la tardor i tanmateix
isc al carrer, passege vora el riu i estic contenta
descobresc cada bri, cada pedra, cada trobada...
no em queixe, no, però no sé què dir
he perdut el camí que m'endinsava
en aquell bosc recurrent, endolcit, melangiós
encatifat de groc i de paraules.
Temps era temps vivia de continu en la tardor
avui no tinc tardor al cor
i, alhora, me l'estime, com s'estimen els versos.
La Tardor enriqueix els versos i els pensaments, com bé demostres.
ResponEliminaJo també sóc de tardor, sobretot de la tardor al camp...A la ciutat és molt diferent a no ser que als carrers hi hagin arbres que grogueigin i tinguem un terrat on podem admirar les fantàstiques
ResponEliminapostes de sol!
Bona tardor, Novesflors.
A mi també m'agrada molt la tardor. L'espero sempre amb delit. Els seus colors i les seves olors són impagables, com el teu poema Novesflors.
ResponEliminaPerò a vegades li faig el salt perquè també m'enamoren les altres estacions: la neu de l'hivern, el rebrotar de la primavera i les nits dolces de l'estiu...
Les estacions a dins del cor són molt subjectives, Novesflors; no sempre segueixen l'ordre pautat de la natura al defora. Canvia la nostra percepció de les coses amb el temps, tot i que això no vol dir que deixem d'estimar-les...
ResponEliminaPerò la tardor, aquest any, ens ha dut un nou i bellíssim poema teu; així que, tot i no sentir-la com altres vegades, ella habita en tu. Ben tornada, estimada amiga!
Ets de tardor i es nota, amb aquest poema preciós, que malgrat tot el que dius, la tardor ha conseguit arrencanr-te del cor.
ResponElimina"fins i tot si era estiu, tardorejava": és que amb l'estiu ja ve la tardor, igual com amb el febrer ja ve la primavera. A mi m'agrada ara, la tardor, cap al final és molt trista per la manca de llum. I, tal com dius tu, a la ciutat no es viu igual de bé que al camp. Jo he començat a escriure cap als quaranta, per a mi també la tardor és "el pa dels versos".
ResponEliminai Jo estimo els teus versos i també la tardor.:*
ResponEliminaLa tardor climàtica potser si que manca més a cada any que passa, però la dels teus versos - suposo la del cor - en pots estar segura de que no. Ara , simplement, es troben com aquelles miques d'or al sedàs que s'enfonsa al fons d'un riu, diga-li de la vida, si vols.
ResponElimina