Temps era temps
el temps i la paraula m'acompanyaven.
Ara, que aprenc altres paraules
el paper és en blanc.
Temps era temps, la solitud
amiga de recança i de camí
monologava amb la mar i amb els peus
i amb la mar i amb els peus
totes les caminades eren paraules
sorgien com petxines al davant,
jo les acaronava i al remat escrivia
sobre l'aire marí, sobre la sorra tèbia de l'hivern.
Ara mai no és hivern
la soledat esvaïda, l'oratge delitós i tanmateix
enyore les petxines
enyore la mar dringolant al meu pas...
Soc plena de paraules,
buida de temps enyore les paraules.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl temps que ens pertany i no ens pertany a la vegada, perquè no estem sols, sempre m'ha deixat sensacions molt semblants a l'enyor del que tu ens parles.
ResponEliminaAquest poema és molt insiprador, perquè m'hi identifico molt. A veure si em surt un nou poema que comenci amb el teu últim vers... recordant i enyorant les nostres quatre veus.
Si em surt ja te'l acostaré fins aquí i el publicaré al meu blog.
Preciós, Novesflors. Si la soledat és un camí de paraules vora el mar, el temps sempre les trobarà, en bona companyia.
ResponEliminaEl full no ha quedat en blanc Novesflors, al contrari. L'has vestit amb paraules i enyors.
ResponEliminaNo sabria explicar molt bé perquè, però aquest poema em representa, Novesflors. Només que tu has omplert el full amb els mots fills de l'enyor, mentre que els meus papers cada vegada resten més buits...
ResponEliminaSegur que ara t'acompanyaran les paraules antigues i les noves i si la solitud es fa amiga seva, mai les enyoraràs...Tindràs el mar prop teu i un munt de paraules ompliran el teu temps!
ResponEliminaPetonets, Novesflors.
molt bell! l'enyor que s'omple de paraules mai buides i plenes de poesia
ResponEliminaDe vegades no saps perquè se't rovellen les paraules.
ResponEliminaCosta escriure, dir alguna cosa que no hagis dit i sobretot deixar anar un bri de tendresa damunt d'un paper blanc.
Bona tarda Novesflors.
És ben veritat que les paraules sorgeixen en solitud, Novesflors, però jo penso que inclús envoltada de gent pots trobar-ne. N'és la prova el que has escrit, no?
ResponEliminaBuida de temps enyore les paraules.
ResponEliminaLa plàcida solitud vora les ones,
o sota els alzinars tan nets de sotabosc,
o a la riba d'un riu mirall i reflex de llum
o al meu racó més secret de casa.
Sí, a casa, arraulida en un coixí
sobre el trespol, puc escoltar
com el meu batec s'acompassa amb cada mot
i també amb el tacte dels peus sobre la terra.
Mai no és hivern, ara, sempre es temps lliure
i la solitud ha fugit sense adonar-me'n.
I els mots, flueixen lentament...
Enyoro tant els versos,
que plena de mots
escric de nit, en el silenci:
amb fulls de pensaments
i llapis de somnis.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAixò no és un comentari, Carme, és un regal.
ResponEliminaGràcies a tothom.
ResponElimina