. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lament
Inesperadament es va esgarrar la nit
una guitarra i un plany de solitud i de tristesa
s'apoderà de tot
silenci en les estrelles
no era jo qui plorava i tanmateix
em va estremir i em va commoure el cor
i ara escolte el lament
El poema s'adiu molt amb el tipus de cançons que he escoltat, suposo que en directe deu ser molt més emocionant...
ResponEliminaSempre que algú es plany escoltem el lament i el fem nostre!
Bon vespre.
L'escoltem, aixoplugats pels teus versos...
ResponEliminaSempre hi ha una música que ens agombola i que ens retorna els instants que han estat importants per a nosaltres... Bellíssimes paraules, Novesflors!
ResponEliminaLa música i la poesia... que bé que casen.
ResponEliminaLa música i la poesia... que bé que casen.
ResponEliminaDe vegades silenci i tristesa
ResponEliminas'abracen amb un orgasme de vida,
només la mútua carícia calma
la nuesa de viure, esdevenim
vianants de món, però és en la
proximitat volguda on llaurem i sembrem...
onatge