Fotografia: Magda Clopés
Ahir, quan tornava d'Alcoi en autobús, venia asseguda al meu costat una dona ja gran (més que jo, vull dir) que em va oferir conversa i pau d'esperit amb les seues paraules. Em parlava de flors, de les seues (deu tenir un verger) i de les silvestres, de la seua bellesa. A banda i banda de la carretera, les argelagues lluïen grogues, precioses. M'hi va fer reparar. Em va contar que una coneguda, amb uns guants gruixuts de jardiner per no punxar-se, en florir la ginesta, en solia agafar un bon grapat, un manoll d'argelagues que col·locava en un gran centre de taula. Una meravella, deia. I després de l'esplendor, la humilitat, les petites floretes lila disperses a les vores que podíem observar des de la finestra del bus (anàvem en primera fila). Se li notava una delicadesa, un saber fer, una saviesa d'aquesta que emana de l'amor... coneixia els noms de les plantes, el lloc adequat i les necessitats de cadascuna. Me la vaig imaginar tenint-ne cura, amb mans de fada, talment una carícia que elles, segurament, agraïen amb flors.
Avui he tornat a pensar en les argelagues. Malgrat les punxes tenen una bellesa indescriptible. I he cercat un poema que, malgrat també la pena antiga ens porte un bri d'esperança.
Per molta pena antiga que atresores
els ulls poden tastar endevinalles
en rumiar que et trobes als afores
de ciutats que potser demà detalles.
Les argelagues naixen a les vores
i les pors amenacen com cisalles.
Minvaran amb la llum que tu devores
en tornar-se mesquines borumballes.
Els teus ulls somriuran d'esgotament
en marcir-se les penes l'endemà
d'un dia bufador de fort ponent
i es cremen les bardisses que regà
aquell ànim, amant del tancament,
perquè clos se sentia sobirà.
Romà Seguí, Sonets de l'amor absurd
Que bonic el teu viatge amb una amant de les flors... jo vaig recollir flors senzilles en un talús de carretera i m'agrada després trobar els seus noms en llatí, per humils que siguin.
ResponEliminaNo cal perdre cap ocasió d'estimar les flors i el paisatge. I si una fada te n'ensenya els noms i la cura, encara millor.
ResponEliminaUn sonet que fa rumiar, bellesa en la forma, reflexió en el contingut.
Una de les paraules que vaig descobrir fa uns anys i que em té el cor robat és la figura de la "remeiera"... aquella dona que, immersa en l'entorn, és capaç de reconèixer les flors i saber-ne les característiques de cadascuna i la seva aplicació. La teva companya d'autobús m'hi ha recordat.
ResponEliminaQuina sort que vas tenir de trobar-te una dona amant de les flors. Ja li vas dir que de sobrenom et dius "Novesflors"?
ResponEliminaMolt bonic el sonet.
Quin viatge tan agradable, Novesflors! Qui sap, potser sí que era una fada remeiera...
ResponEliminaQue bonica l'argelaga, una flor ben senzilla i olorosa...Sí, ja sé que té espines, però també en tenen les roses i no per això perden bellesa!
ResponEliminaÉs una sort poder parlar amb una persona que estima les plantes i en té cura i les coneix molt bé. A molt llocs en diuen trementinaires...
Bona nit, Novesflors.
Una història molt bonica, la d'aquest trajecte, Novesflors, i el poema ni fet a mida.
ResponElimina