Imatge: Libellune
La nit s’apropa.
Avui
ha sortit el sol i tanmateix
estic
trist
tinc els
núvols al cor i la sospita
la nit m’empaita.Carme diu:
La nit m'empaita.
La tristesa als esguards,
la boira espessa.
Ni sol, ni cel serè
fan llum, aquesta tarda.
Glòria diu:
Freda lluna m'esguarda.
Tinc el cor trist,
entre núvols de seda
la soledat s'amaga.
M'hi he trobat... et segueixo.
ResponEliminaLa nit m'empaita.
La tristesa als esguards,
la boira espessa.
Ni sol, ni cel serè
fan llum, aquesta tarda.
Amb la mirada oberta, ninetes de lluna i estels a les ales... volant cap el cel de la nit.
ResponEliminaQui sap, potser el gran astre de la nit serà el sol que necessita l'ànim i desfarà les ombres de la tristesa...
ResponEliminaEl sol no sempre esvaeix la tristesa...Potser la lluna reina de la nit, serà qui esvaeixi els núvols del cor i porti esperança!!!
ResponEliminaPetonets.
plas plas plas ....el so de les meves mans aplaudint
ResponEliminaLa nit m'encercla,
ResponEliminaFreda lluna m'esguarda.
Tinc el cor trist,
entre núvols de seda
la soledat s'amaga.