Encisada pel cel. Els crepuscles tintats m'arravaten l'esment, em xuclen l'ànima, i jo ja no sóc jo, sóc un jo encativat i pres pel daurat lluminós que seu sobre algun núvol passatger -esplèndida somada en la nuesa del cel. I el que abans era blau ara esdevé lleument ataronjat, dos ocells de ploma ataronjada que volen rabents. Fugen de la nit sense saber-ho. El jovent no ho sap, això, però el pare sí, el pare, esguard resignat, solta filagarsa i solta tristesa, i els deixa anar, voleu, voleu ràpids, jo pararé la nit ni que siga un instant, el temps apressa. El temps invencible. Vist i no vist s'esborra aquella llum tenyida, jo també ho sé això i faig valer l'instant, aquesta brevetat inevitable que desemboca en una claror vaga, descolorida, minsa, decadent. L'instant. Gaudesc l'instant com si m'anés la vida, no vull malversar-lo. Em bec l'instant. Sabeu? Si un dia la perd, l'ànima vull dir, cerqueu-la en el crepuscle.
(A propòsit del suggeriment de Relats conjunts)
Els núvols, de vegades, prenen formes diferents que ens fan veure o intuir alguna cosa. És el cas dels dos ocells i el pare del meu escrit, és el que vaig veure quan vaig mirar la foto: dos ocells volant i, a sobre, una mica inclinat, un home amb barba i mirada trista.
ResponEliminaUn relat preciós ple d'imaginació i de poesia.
ResponEliminaTot i que no sé veure ninelscdos ocells ni el pare de mirada trista, estic segura que si perdo l'ànima, jo també, es trobarà amb la teva qualsevol capvespre ataronjat.
ResponEliminaEls dos ocells són els núvols de més avall, amb el cap i el bec cap a l'esquerra. El pare és el nuvolot de dalt amb el cap inclinat sobre l'ocell de més amunt dels dos.
EliminaAmb la imaginació , si mirem els núvols, podem veure-hi coses que potser ningú més les veu...Tu estàs encisada pel cel i jo per aquest bonic relat!
ResponEliminaPetonets.
Sempre m'ha agradat trobar i fins i tot crear formes en els núvols. Un dels més bells i antics exercicis poètics.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Màgic, seductor, deliciós, amb la teva personalíssima marca, Novesflors. Em quedo amb la teva frase: si un dia perdo l'ànima, cerqueu-la en el crepuscle!
ResponEliminaA mi m'encanta trobar imatges en els núvols. Encara que a vegades el que veu un, només ell ho aprecia. En aquest cas em passa, però l'important és que és un bonic relat
ResponEliminaPer mi també és un plaer mirar els núvols que travessen el cel, preferentment aquests ataronjats, però mai ho sabria dir d'aquesta manera tan bonica, subtil i delicada com ho fas tu.
ResponElimina