. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 17 d’abril del 2016

Polir el robí

Il·lustració: Kim Minji


Des que la descobrí en aquell llibre meravellós esperava trobar-la. Cadascú té la seua rosa. Creia en llibres, i en roses. Era fe? Aquell roser, que era com tots i no ho era, m'oferí un anell amb robí vermell fosc sense polir. Em digué: Això ja és cosa teua.





5 comentaris:

  1. Carme Rosanas18 d’abril del 2016, a les 11:49

    Que bonic i que profund! Molt poètic! D'aquells relats que te'ls emportes posats a dins.

    ResponElimina
  2. Galionar19 d’abril del 2016, a les 19:04

    Una meravella, Novesflors! Quant saps dir, en poques paraules!

    ResponElimina
  3. M. Roser19 d’abril del 2016, a les 19:38

    Preciós! és bo creure en llibres i en roses, sobretot sinó tenen espines...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog20 d’abril del 2016, a les 23:45

    Pura poesia, bellíssim!

    ResponElimina
  5. Pere22 d’abril del 2016, a les 13:33

    Roig robí l'anell, rosa ... la passió de les paraules.

    Bon dia Novesflors.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)