Quan les ones són flors...i les flors pensaments
que difícil conviure a certs llocs sempre en conflicte permanent , almenys la música acosta posicions
Em quedo amb la pedra que no hauria de valdre una vida humana.I que ara ja es van acabant les mandarines.Gràcies, una cançó bonica.
Preciosa cançó interpretada per dos grans cracs de la música, que comparteixen sensibilitat, malgrat les condicions no siguin les més favorables...Petonets, de mitja tarda.
La lletra de "Milonga" és un poema bellíssim enaltint la Pau.Admiro en Drexler i aquesta és una de les cançons d'ell que més m'agraden.
"A ningú li vaig donar permís per matar en nom meu, un home no és més que un home i si hi ha déu ... ho va voler així"El "estribillo" ja ho diu tot. Bona tarda Novesflors.
que difícil conviure a certs llocs sempre en conflicte permanent , almenys la música acosta posicions
ResponEliminaEm quedo amb la pedra que no hauria de valdre una vida humana.
ResponEliminaI que ara ja es van acabant les mandarines.
Gràcies, una cançó bonica.
Preciosa cançó interpretada per dos grans cracs de la música, que comparteixen sensibilitat, malgrat les condicions no siguin les més favorables...
ResponEliminaPetonets, de mitja tarda.
La lletra de "Milonga" és un poema bellíssim enaltint la Pau.
ResponEliminaAdmiro en Drexler i aquesta és una de les cançons d'ell que més m'agraden.
"A ningú li vaig donar permís per matar en nom meu, un home no és més que un home i si hi ha déu ... ho va voler així"
ResponEliminaEl "estribillo" ja ho diu tot.
Bona tarda Novesflors.