Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d'anar a dormir, mires l'última pàgina.
Retocat i difícil de llegir, mostra paraules
suprimides.
D'altres de noves en les marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d'un lloc a un altre.
En revisar-lo una vegada més, t'atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d'on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en el carrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
És aquí, amb tu.
Joan Margarit, Des d'on tornar a estimar
Un poema preciós i és veritat d'un poema n'escrius alguns versos, descanses un moment, t'hi tornes a posar, si algun no t'agrada l'esborres , de vegades poses notes al marge...I potser fins i tot a la nit les muses et desperten i t'aixeques a `posar aquell vers que se't resistia...Molt quotidià!!!
ResponEliminaPetonets.
La fascinació del llapis i el paper ve del so i l'olor que s'escolta i se sent quan escrius.
ResponEliminaLlavors sorgeixen paraules que sovint parlen d'amor i s'olora ... la tendresa.
Bona nit Novesflors.
Els que teniu la facilitat d'escriure paraules plenes de poesia i com diu en Pere on s'olora "la tendresa"...m'imagino que feu exactament el què, tan bé, descriu en Margarit i tu ho acabes de fer sentir millor, amb aquesta imatge que acompanyes.
ResponEliminaM'ha agradat!!
Una abraçada molt forta.
Des d'on tornar a estimar és el repte quotidià, que fa camí amb els versos que llegim itambé amb els que escrivim.
ResponEliminaUna amiga meva em va regalar aquest llibre dedicat pel Margarit. Em va fer molta il·lusió.
ResponEliminaCosta - a mi al menys em costa molt- donar per acabat un poema.
És tan bonic! Gràcies per recordar-nos-el.
ResponEliminaTu, el paper,i el cervell observador, i la mà que dóna forma a les paraules. Mai no estem sols del tot. La flor potser trista ens mira.
ResponElimina