Tres perles

Un dia vaig trobar les perles. Llull les escrigué primer i Verdaguer les poetitzà després. De tant en tant us n'oferesc alguna, ja ho sabeu. Però abans que jo, Maria del Mar Bonet ja les havia trobades. I en va collir tres. I les va enfilar en un cordó fet de música i veu i ritme per lluir el collaret. Aquest vídeo recull el collaret i hi encasta unes imatges precioses. La joia que en surt és bellíssima.

Jacint Verdaguer diu:
-Amic, tu que tant estimes,
no em diries què és amor?
-Amor és mort de qui viu
i vida d'aquell qui mor;
és en lo jorn alegria,
dolça tristesa en la mort,
enyorança en lo viatge,
felicitat en lo port.


Ramon Llull deia:
Digues, amic, què és amor? Respòs l'amic: Amor és mort del qui viu i vida del qui mor. I és alegria en lo dia i en la mort tristícia. És delit i consolació en la pàtria i meror e tristícia en peregrinació. És absència sospirada i presència sens fi alegra.

(perla XII)




Jacint Verdaguer diu:
/.../
És la ditxosa punyida
que mata a l'enamorat
quan sent cantar en la vida
les belleses de l'Amat.


Ramon Llull deia:
... e amor és aquella cosa que auciu l'amic, quan ou cantar de les belleses de son amat; e amor és ço en què és ma mort, e en què està tots jorns ma volentat.

(perla XIII)




Jacint Verdaguer diu:
-Digues, amic, qui té més gran amor,
aquell qui d'amor viu o aquell qui en mor?
-Aquell que en mor, respon l'amic lleial,
puix ja no hi pot haver amor més alt.


Ramon Llull deia:
Enterrogaren l'amic en què era major, o en l'amic que vivia per amor o en l'amic qui moria per amor? Dix: En lo qui moria, perquè no pot ésser major amor en l'amic qui mor per amor, i pot ésser major en aquell qui viu per amor.

(perla XIV)