qui podrà retornar-nos la certesa
de quelcom més
que no siguin paraules?
han estat durant anys
la nostra menja
i ara estem sadollats de sons i ritme.
vosaltres que llegiu
digueu-me:
on dormen les realitats? Francesc Garriga
Jo penso i trobo que la realitat és molt tossuda i que sempre acaba traient el cap, dormi on dormi. Però aquest poema m'ho fa mirar des d'un altre punt de vista i té raó... a vegades amb tantes paraules oblidem la realitat i fem veure que podem viure només d'invents mentals.
No coneixia aquest poema, si el poeta... Ui no ho sé , les realitats deuen dormir on es trobin protegides pels poemes, segurament al regne dels silencis! Petonets.
M'agrada molt aquest poema, que no coneixia.
ResponEliminaJo penso i trobo que la realitat és molt tossuda i que sempre acaba traient el cap, dormi on dormi. Però aquest poema m'ho fa mirar des d'un altre punt de vista i té raó... a vegades amb tantes paraules oblidem la realitat i fem veure que podem viure només d'invents mentals.
Em vaig abaltir, i després adormir,
ResponEliminaescoltant aquells somnis.
Les realitats, moltes vegades dormen allà on habita l'absència de paraules...
ResponEliminaUna forta abraçada!
No coneixia aquest poema, si el poeta...
ResponEliminaUi no ho sé , les realitats deuen dormir on es trobin protegides pels poemes, segurament al regne dels silencis!
Petonets.
M'agrada aquest poeta, l'estic descobrint.
ResponEliminaEl poema que has compartit és d'aquells que em fan pensar.
les realitats dormen dins el cap ?
ResponEliminales realitats somien amb mots?
un poema molt interessant
ResponEliminaO tal vegada la realitat és un somni i el somni realitat. No és res nou, però en moltes tradicions culturals aquesta és la creença.
Abraçades, des de El Far.