Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
Quan s'avaba el més de novembre, realment els torrons ja sòn a tocar. No sé si passa a tot arreu, però en aquest país, tot ho celebrem menjant... Una exageració!
ResponEliminaBona setmana, bonica!
Aquest any ens vam menjar les castanyes i els panellets amb màniga curta...De fet hauria de dir es van menjar, perquè jo no en vaig tastar!!!
ResponEliminaA partir del cap de setmana, sembla que farà un fred d'hivern...Aquest temps no hi ha qui l'entengui!!!
Petonets.
Aquest anys vaig tastar el torró abans dels panellets i les castanyes; al súper on vaig, a finals d'octubre ja en tenien, i el de xixona m'encanta... Com aquest poema de Miquel Martí i Pol!
ResponEliminaUna abraçada!
Almenys Martí i Pol ens diu que l'hivern arriba, amb menys dramatisme que els nostres homes del temps. Pinten el cap de setmana com si a partir d'ara haguéssim de viure al Pol Nord.
ResponEliminaVa ser una gran sorpresa la primera vegada que vaig veure l'envoltori de les castanyes. Per sort ho vaig descobrir pels ulls, no pels dits.
Ha, ha, ha! Quin poema tan graciós.
ResponEliminaDe les castanyes i els panellets ja ni me'n recordo. I els torrons segur que els tasto abans de Nadal. Són una temptació!
Jo, com la Montserrat, tendeixo a avançar la temporada del torró.
ResponEliminaDe xixona, és clar.