Quan les ones són flors...i les flors pensaments
Un bon record per l'Ovidi, que bé s'ho mereix!
Un bonic homenatge. Una bona cançó i una bona filmació.
Se'l mereix, l'Ovidi. Vint anys, ja...
Gràcies per l'homenatge a aquest Ovidi que tenim de vacances i tan aprop alhora.Bonic autorretrat el seu!
Un plaer trobar l'Ovidi, i escoltar-lo sempre de nou...Gràcies per record i per compartir-lo.
Recordar l'Ovidi en un dia com avui és gairebé un deute moral.Gràcies Novasflors!
Impossible oblidar-lo! Bonic com tot el que deia i feia.
Entranyable i sempre recordat Ovidi...!
Un bon record per l'Ovidi, que bé s'ho mereix!
ResponEliminaUn bonic homenatge. Una bona cançó i una bona filmació.
ResponEliminaSe'l mereix, l'Ovidi. Vint anys, ja...
ResponEliminaGràcies per l'homenatge a aquest Ovidi que tenim de vacances i tan aprop alhora.
ResponEliminaBonic autorretrat el seu!
Un plaer trobar l'Ovidi, i escoltar-lo sempre de nou...
ResponEliminaGràcies per record i per compartir-lo.
Recordar l'Ovidi en un dia com avui és gairebé un deute moral.
ResponEliminaGràcies Novasflors!
Impossible oblidar-lo! Bonic com tot el que deia i feia.
ResponEliminaEntranyable i sempre recordat Ovidi...!
ResponElimina