Caspar David Friedrich
Un haiku ens tempta.
Sota una mar de núvols
l'abisme udola.
a propòsit d'un haiku de Jordi Dorca,
–els versos del qual sempre (em) conviden a escriure–
–els versos del qual sempre (em) conviden a escriure–
Jordi Dorca dialoga així:
Temptador, ufanós
m'hi aturo, feliç
i escolto.
Els haikús del Jordi, sempre ens tempten a tots... però és un plaer deixar-se temptar.
ResponEliminaEls haikus del Jordi són bells i temptadors, però les vostres rèpliques no es queden mai enrere...
ResponEliminaUna abraçada!
Uns haikus els vostres que sempre deixen amb ganes d'assaborir-ne més.
ResponEliminaels haikus i jo no ens avenim gaire , personalment em costa molt ser tan breu i alhora clavar una bona imatge , admiro profundament els haikus i qui com tu , com en Jordi i altres tenen la gràcia i la intel·ligència poètica d'escriure'ls
ResponEliminaL'abisme sempre ha exercit sobre mi una temptació difícil d'explicar. Té relació amb el llindar, amb l'alfa i l'omega de totes les coses.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Segur que al final de l'abisme, les paraules malden per fer bells poemes...
ResponEliminaPetonets.
Temptador, ufanós.
ResponEliminaM'hi aturo, feliç.
I escolto.
Escoltar l'abisme pot ser perillós, perquè la profunditat sempre ens crida i se'ns voldria empassar.
ResponEliminaEscoltar un poema, en canvi, ens salva.
(i gràcies per repoetitzar-me)
ResponElimina